miércoles, 31 de enero de 2018

Un equip anomenat Girona

Un estadio llamado Wanda... i un equip (equipàs, millor dit) anomenat Girona. Així podem resumir l'experiència de la primera visita gironista a un dels grans clàssics del futbol espanyol, l'Atlético de Madrid. El viatge a la capital per enfrontar-se als colchoneros era un dels moments que tots els aficionats del nostre club esperàvem amb ganes des de l'ascens a Primera, i no va decebre. Ara ho veurem i seguirem amb una petita posada al dia. La vam prometre per abans del final de 2017 però un atac sobtat de vagància de qui us escriu ho va impedir.
El principal desplaçament a la Villa y Corte per veure el partit va ser l'organitzat per la Federació de Penyes del Girona, que va aconseguir aplegar a 53 persones, 38 d'elles sòcies i/o simpatitzants immortals. El cap de setmana va ser una meravella, amb temps per visitar la zona de la Puerta del Sol abans de marxar cap a les proximitats de l'estadi, situat al districte de San Blas-Canillejas. Allà vam aprofitar per fer la prèvia amb la Unión Internacional de Peñas del Atlético de Madrid. Quan es tracta d'aficionats, les diferències de pressupost o historial entre clubs fan una passa al costat. Tots som iguals i compartim les ganes de passar-ho bé. La grandesa del futbol. Volem donar les gràcies als seguidors atlètics per la seva hospitalitat i pels obsequis, als que vam correspondre amb bufandes i banderes de les penyes gironistes.


Un cop al Wanda, ens vam unir a altres aficionats gironins per gaudir del partit i animar al nostre equip, que va demostrar que seguia en estat de gràcia després d'haver golejat per 6 a 0 a Las Palmas la setmana anterior. Els del Cholo Simeone, malgrat avançar-se en el marcador gràcies al gol de Griezmann, no van poder amb la solvència defensiva dels nostres. A sobre, Portu va tornar a deixar clar que és el més llest de la classe i va aprofitar la que va tenir per igualar el matx. I encara podríem haver guanyat si en la darrera jugada del partit l'escapada en solitari d'Olunga arriba a acabar de manera exitosa. Malgrat això, la satisfacció dels blanc-i-vermells gironins pel fet d'haver deixat petjada en un escenari tan important va fer que la resta de l'estada a Madrid i el viatge de tornada fossin ben dolços.


Per no faltar a la tradició, l'humil redactor d'aquestes línies va començar el present article amb la idea d'acabar-lo abans del partit contra el Málaga però li va ser impossible, així que abans del resum de les activitats que ens han quedat sense explicar des del novembre, en farem un breu repàs. El partit vam seguir-lo a través de la pantalla gegant de la nostra seu, que va tornar a omplir-se per veure en acció al Girona. Però el 106 no va ser l'únic lloc on vam poder trobar immortals: a la mateixa Rosaleda una petita representació formada per en Jorge Berna, en Josep Garolera i l'Albert Juanola va fer costat als jugadors de Machín. La bandera de la nostra penya va onejar orgullosa a l'estadi de la Costa del Sol, com van certificar les càmeres del programa "El Día Después" que van dedicar uns minuts a explicar la història d'aquests fanàtics del Girona que no tenen cap inconvenient en creuar-se tota Espanya pels seus colors. És tot un privilegi tenir-los com a socis i amics.


Anem ja amb el calaix de coses per explicar. No seguirem cap ordre cronològic, ja que seria fàcil caure en imprecisions. A principis de mes vam fer un altre viatge, ha estat un inici d'any ben complet. Mestalla, seu del Mundial 82, de tantes finals de Copa i partits internacionals esperava al Girona i no ens ho vam voler perdre. La data era complicada, el dia de Reis és una jornada molt familiar en la que costa sortir de casa, però tot i això 33 gironistes van pujar a l'autocar de la Federació, 20 d'ells apuntats a la Penya Immortal. En aquest cas, com ja sabeu, el resultat no va ser tan agradable com el de Madrid, i mira que vam començar guanyant. Com a mínim, l'excel·lent dia que vam passar a València va compensar la decepció. Vam tenir l'ocasió de fer el vermut a "Tu Museo Deportivo", a pocs metres del coliseu valencianista. Aquest bar és ni més ni menys que el local d'un dels aficionats al futbol més famosos del nostre país, una icona per tots els que entenem l'esport com un nexe d'unió entre persones i una excusa per aparcar diferències: en Manolo "el del Bombo". En Manolo ens va rebre amb els braços oberts, fent-se fotos amb tothom qui ho va voler i fins i tot dedicant una salutació en vídeo al programa Tot Rodó de TV Girona. Li desitgem que pugui seguir a la Selecció Espanyola en molts més campionats i amb molta sort com ve fent des de finals dels 70. En la trobada amb aquesta entranyable figura del nostre esport també ens van acompanyar els amics de l'Agrupació de Penyes Valencianistes, que van aprofitar per donar-nos la benvinguda a la seva ciutat i intercanviar unes bufandes amb nosaltres.


Más madera! El Nadal a la Penya Immortal fa uns anys que no és Nadal si no hi ha Quina. I el de 2017 no va ser una excepció. Prop de 60 socis i amics van apropar-se a la nostra seu per gaudir del nostre simpàtic i particular bingo nadalenc, que enguany venia ben carregat amb 5 pernils (res d'espatlles, pernils!) i els millors torrons i begudes espirituoses. Novament ens va sorprendre el gran compromís de la nostra massa social, que va tornar a superar-se, aconseguint esgotar els 100 cartrons de la darrera jugada, cosa que no havíem aconseguit en tots els anys que portem celebrant la quina. Per treure's el barret!


Ara un apunt en clau federativa. La Penya Immortal i la resta de les que integren la Federació de Penyes del Girona FC van sumar-se a la recollida de joguines que cada any organitza la Creu Roja a Girona. A més dels regals pels més necessitats que els socis de cada entitat van donar a les seus de cada penya i després van ser portades a la paradeta habilitada a tal efecte a l'estadi, les agrupacions gironistes van aportar 100 pilotes de futbol i bàsquet amb la col·laboració de Decathlon. La unió fa la força i aquest any entre totes les penyes hem aconseguit fer feliços a més nens.


Seguim i ho fem també en clau solidària. En un dels concursos que setmanalment organitza el programa Tot Rodó de TV Girona, presentat pel gran amic de la penya Frances Sánchez Carcassés, que dóna un premi a la foto més original dels aficionats del Girona seguint el partit de la jornada. Una de les que va enviar el nostre tresorer Javier Rina va resultar guanyadora. Com que a la foto sortien molts immortals, en Pollo va cedir el premi (un lot de productes de Llet Nostra) a la penya. Amb bon criteri, es va decidir donar el premi a algú que en fes bon servei, i sense cap dubte el millor candidat era el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, sempre en contacte d'aquells que passen dificultats a casa nostra.


Aquesta és més recent. Hem dit abans que el Girona va guanyar amb contundència a Las Palmas i nosaltres sabem el secret d'aquesta potència golejadora. Com acostumem a fer sempre que hi ha un partit matinal, un bon grapat d'immortal vam reunir-nos per esmorzar i agafar forces pel partit. Aquest cop el lloc triat va ser el restaurant situat davant dels Bombers a Mas Xirgu i la cansalada, els bistecs i botifarres que van caure van actuar com la poció màgica d'Astèrix. Ni hat-trick d'Olunga ni històries, la clau va estat en aquesta energia extra!


No podem oblidar-nos (encara que ha anat de poc) del partit a Cornellà contra l'Espanyol. El nostre primer partit a Primera a casa dels pericos va acabar amb victòria blanc-i-vermella. Que el partit fos en dilluns va impedir que es vivís una gran festa entre ambdues aficions. L'expedició gironista, tot i estar conformada per bastants seguidors, podria haver estat molt més nombrosa si s'arriba a disputar en cap de setmana. Ens quedem amb el triomf i poder haver compartit uns instants amb gent com en Javi, el que fou president de la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que va viure un dia molt emotiu amb l'enfrontamente entre l'equip dels seus amors i el de la seva ciutat. 


Acabarem, tot i que segurament ens deu faltar alguna coseta per comentar, amb la jornada del Betis al novembre. Un cap de setmana on la penya va desplegar els seus tentacles a tot arreu, cobrint tots els fronts. A Sevilla hi vam tenir a "la banda del Juanola" que va fer 1200 km per presenciar el partit del Villamarín. Una mica menys sacrificat va ser el viatge del nostre secretari Fran, que es trobava amb la seva xicota i també sòcia immortal Sandra de vacances a Sevilla i va exercir de representació institucional davant la Federación de Peñas Béticas. Al mateix temps, el nostre president Pepe era a Getafe en el Seminari d'Aficiones Unidas que va reunir a la localitat madrilenya (on el van tractar de luxe) als presidentes de les federacions de penyes de tota Espanya per treballar en la millora de les condicions en les que els aficionats tenim accés al futbol al nostre país. Per si això fos poc en Javi i l'Isi ens representaven a la festa del tercer aniversari de la fundació de la Peña Bética Girona-Olot. D'altres socis van assistir també a un acte al qual ens hauria agradat no haver d'assistir, el funeral d'en Pedro Campos, antic soci de la penya (encara guardem amb estima el quadre amb una alineació del Girona de finals dels 80 que ens va regalar) i que actualment era vicepresident de la Penya Sant Narcís. Descansi en pau.    

jueves, 28 de diciembre de 2017

La veu del gironisme


Després d'unes setmanes parat i amb la promesa de fer el resum del que han donat de sí les jornades compreses entre el viatge a València i la visita del Girona a Eibar abans de la fi de 2017, torna el nostre blog amb una bona notícia. 

Un dels grans perills del món de les societats anònimes esportives és que el paper de l'aficionat, que és qui sosté el negoci directa (abonaments, accions, marxandatge...) o indirectament (com a consumidors de televisió i de les marques que patrocinen els clubs), quedi reduït al de simple client sense cap poder de decisió en l'entitat o fins i tot sense capacitat de dir la seva i ser escoltat. Els canvis amb l'ascens a Primera han estat grans al Girona i a ningú se li escapa que aquest risc és ben present.

Al Regne Unit, per exemple, els moviments destinats a cercar més pes pels aficionats en el dia a dia dels clubs als quals segueixen tenen molta força, i tot i ser la Premier un dels campionats més mercantilitzats han aconseguit algunes fites. D'aquí la fantàstica iniciativa del City Football Group, un dels dos conglomerats empresarials propietaris de la major part del Girona FC, que ha decidit cedir a cadascuna de les dotze penyes oficials del club un paquet de 149 accions. L'objectiu és agrupar-les totes sota el paraigua de la Federació de Penyes i aconseguir que la veu de l'aficionat torni a tenir el seu lloc a les juntes generals d'accionistes, ja que se superarien les 1.784 que van establir-se com a xifra mínima per participar en elles.

En total seran 1.788 accions que les penyes posaran al servei del gironisme, ja que no hi ha cap voluntat de protagonisme personal o col·lectiu: l'objectiu és obrir un òrgan de decisió com és l'assemblea d'accionistes a tots els socis i accionistes. Per aquest motiu, des del moment en el qual una junta general sigui convocada, la Federació obrirà, a través dels mitjans de contacte habituals de cada penya (xarxes socials, correus electrònics, pàgines web...), un període de 15 dies durant el qual tots els seguidors blanc-i-vermells puguin fer arribar el seu parer sobre les qüestions relacionades amb el desenvolupament de les activitats del Girona FC que desitgin. Un cop analitzades, els representants de la Federació les exposaran al torn de precs i preguntes de l'acte per donar-les a conèixer a la propietat.

Les penyes volem així reforçar el nostre paper com a element clau dins la vida social del club, sent un instrument a l'abast no només dels gironistes que en formen part (que esperem que cada dia en siguin més), si no preocupat pels interessos i opinions de tots els que ens estimem el club de Montilivi. 

sábado, 11 de noviembre de 2017

La ciutat de les arts

El bon moment del Girona no va ser flor d'un dia. Just quan està a punt de començar un dels trams més decisius del campionat, en els que ens veurem les cares amb molts rivals directes, l'equip sembla més entonat que mai. El partit de diumenge passat a València, combinant fiabilitat amb obres d'art com el golàs de Borja García, n'és la prova viva. 9 punts dels últims 9 i escalant llocs a la classificació. La Penya Immortal va ser al camp del Levante, com no podia ser d'una altra manera, al costat del seu Girona.


El fet que el partit es jugués a les 12 va fer-nos matinar de valent per poder gaudir del dia a la ciutat del Túria. L'expedició va ser organitzada per la Federació de Penyes del Girona FC i va aplegar a 24 penyistes (18 immortals, tres companys de la Penya Saltenca, dos de la Pere Pons i  un la Penya Cassanenca). Des de les agrupacions gironistes estem particularment satisfets d'haver pogut tirar endavant aquest desplaçament, ja que l'elevat preu i el final de les Fires de Sant Narcís no van ajudar que el que en principi volia muntar el club tirés endavant. Per sort, l'esforç de tots va ajudar a que l'afició no es quedés sense la possibilitat d'optar a assistir a un viatge organitzat a terres valencianes. Pel trajecte veureu que va valdre molt la pena fins i tot el trajecte (de quatre fotos, en tres sortim endrapant!). A l'autobús vam sortejar el pernil de rigor, que aquest cop va anar a parar a mans d'en Jorge Berna. Un cop arribats, un bon grapat dels expedicionaris van optar per esmorzar al Bar Avenida, molt proper a l'estadi granota i referent en prèvies i tercers temps pels seus seguidors. Allà vam poder degustar el famós entrepà de cèrvol guisat de la casa (exquisit) i conèixer als pares d'en Portu, que van viatjar des de Murcia per veure al seu fill en acció. La seva mare ens va explicar com l'actual atacant gironista va patir de petit dificultats respiratòries que semblava que l'apartarien per sempre de l'activitat física, però que amb l'ajuda dels seus progenitors i la gran força que el caracteritza, va poder superar-ho i ser l'enorme futbolista que és avui. Després de saber això, no podem sinó admirar-lo encara més.    


A la que vam mirar el rellotge ja va ser hora d'enfilar el camí de la graderia. Un bon nombre d'aficionats blanc-i-vermells arribats a València pels seus propis mitjans va sumar-se als integrants de la nostra comitiva, fent que a la zona visitant hi hagués unes 70 persones animant al nostre Girona. No va ser l'ambient més potent dels que han acompanyat a l'equip, però ens les vam manegar per fer-nos sentir i fer arribar el nostre suport a l'equip en diverses fases del matx. Després dels gols la bogeria va apoderar-se del gironisme allà present i l'onejar de bufandes al cel valencià feia autèntic goig. Volem destacar també el detall dels jugadors saludant a l'afició després del partit. Gestos així fan que valguin la pena les hores de camí, no ens cansarem de dir-ho.


La tradicional hospitalitat de la Delegació de Penyes del Levante UD amb els penyistes gironins va començar durant el partit. El nostre president Pepe va ser convidat a la llotja en qualitat de president de la Federació de Penyes del Girona. El va acompanyar el secretari immortal, en Fran. Tot i que el president de l'agrupació local no va poder assistir, dos membres de la seva directiva van acompanyar-nos en tot moment, procurant que ens sentíssim com a casa. A tall d'anècdota dir que els nostres representants van coincidir amb famosos exjugadors de futbol com Molina (porter d'Atlético de Madrid i Deportivo i internacional amb Espanya), Juan Sánchez (golejador de València, Mallorca i Celta que també va debutar amb la Selecció) o Valdo (sorgit de la pedrera del Real Madrid i molt recordat per les seves etapes a Osasuna i Levante). També vam veure a Vicente Iborra (migcampista de Levante i Sevilla que ara milita al Leicester) i a Roger, autor de 22 gols la temporada passada amb la samarreta granota. Tot un luxe. Com també ho va ser rebre les felicitacions de tothom pel gran partit que va fer el Girona. Una afició senyora que va reconèixer que els homes de Machín van merèixer la victòria.


Aquesta immillorable actitud no va acabar aquí, després del matx un parell de penyistes del Levante van acompanyar al gruix de l'expedició al restaurant Casa Aparicio per gaudir d'un bon dinar en el qual no va faltar la paella. Les tradicions manen. A la satisfacció per la victòria hi vam afegir la de trobar-nos també amb representants de les federacions de penyes de Nàstic i Osasuna, que estaven de vacances per la ciutat i van voler compartir taula amb nosaltres. Una bona manera d'acomiadar-nos de València abans d'enfilar AP-7 amunt. Dormir a l'autobús va ser molt més fàcil: teníem tres nous punts de coixí.

P.D.: Volem dedicar-li aquest article al nostre soci Antonio Portillo, al qual un tema de salut va apartar en l'últim minut de la "convocatòria" per aquest viatge, juntament amb la Mari. ¡Ánimo, Portillo!    

jueves, 2 de noviembre de 2017

Una santíssima revifalla

Després de l'entrebanc contra el Villarreal vam fer una crida a no desanimar-nos tot i haver d'afrontar una setmana plena de difícils compromisos. La reacció d'aquest equip ens ha fet veure que alarmar-se abans d'hora és innecessari: tenim una plantilla que treballa amb una intensitat envejable que estem segur que significarà repetir moltes vegades les grans alegries que ens han fet viure aquests dies.


Les bones notícies van començar el dilluns amb el partit del Girona a La Coruña. Un penal i un sensacional gol de Portu van ajudar a fer entrar Riazor al llibre d'or de la història gironista com l'escenari on el nostre equip va aconseguir la primera victòria com a visitant en la màxima categoria del futbol espanyol. Al 106, tot i ser un dia poc indicat per a veure futbol, van ser molts els immortals que van celebrar aquest triomf tan dolç. Dolç no només en l'àmbit esportiu, ja que vam aprofitar per compartir entre tots alguns dels regals gastronòmics que ens han fet les aficions rivals en els últims temps. Entre els caramels del Pilar (els famosos adoquines) i els torrons allò va semblar un escalfament per a les cada cop més properes festes de Nadal.


Dimarts el podem definir, en paraules del nostre president, com "el més semblant a Hollywood". Tots els focus de la premsa nacional van girar-se cap a Girona preparant el partit del diumenge. Malauradament, qüestions extraesportives que tots coneixem van aportar una tensió extra a l'ambient que mai resulta agradable. A més, alguns mitjans van pecar de sensacionalisme, retallant declaracions a conveniència per generar polèmica i expectació entre l'audiència. Sabedors d'això, vam buscar intentar rebaixar el clima d'hostilitat entre aficions que certa gent buscava i vam fer una visita a la seu dels companys de la Peña Madridista Girona, a la que va assistir una càmera del canal de televisió Mega i el reporter del Diari de Girona Carles Rossell, al que agraïm sincerament el seu emotiu article sobre la relació d'amistat entre en Pepe i el president de l'agrupació gironina de seguidors del Real Madrid, Bibiano Rina. Futbol i persones, que és del que va això. Tots dos col·lectius vam expressar la nostra de voluntat de gaudir de l'espectacle futbolístic amb total normalitat, malgrat la preocupació que per a alguns suposava la possible incidència en el mateix d'aspectes aliens al partit. Al final, com correspon a dues grans aficions, la cordialitat va regnar a Montilivi. Una victòria per a tots.


Abans de rebre als merengues, però, hi havia un altre compromís a l'estadi. El Levante ens visitava en el partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. No pot negar-se que el Girona ho va intentar, però sense cap punteria. Els granotes van ser molt més eficaços i amb el 0-2 encarrilen l'eliminatòria. Enguany sembla que prou tindrem amb la proesa que significaria mantenir-se a Primera Divisió. Tot i que mai se sap, potser acaba sonant la flauta al Ciutat de València. El més positiu del matx va ser el notable aspecte que va presentar la graderia. Gairebé 6.500 gironistes van acompanyar a l'equip, una xifra gens menyspreable. Sense anar més lluny, tot i la bona forma de l'equip, la temporada passada vam assolir-la poquíssimes vegades en els nostres 21 partits com a locals.


I encara hi va haver temps per més abans de l'esperat i històric partit contra els blancs. Concretament, per a la primera fita de les moltes que esperem que visqui la recentment creada Federació de Penyes del Girona FC. Dissabte, en una ciutat que bategava amb les Fires de Sant Narcís, va celebrar-se a la Rambla l'acte de col·locació de la placa commemorativa de l'ascens a Primera Divisió. Al mateix hi van assistir, a més de representants de totes les penyes federades, el president Delfí Geli, la regidora d'esports de l'Ajuntament Isabel Muradàs, l'entrenador Pablo Machín i els jugadors Eloi Amagat, Aday Benítez, Pere Pons i Àlex Granell. El tècnic sorià, el nom del qual apareix a la llosa, va ser l'encarregat de destapar-la en nom dels herois que ens van portar a l'elit del futbol nacional. Aquesta placa ha estat íntegrament finançada pels aficionats gironistes mitjançant un sorteig organitzat per la Federació, del qual van entregar-se'n els premis (una rèplica de la placa, una samarreta signada pels jugadors i dues entrades pel partit contra l'Athletic de Bilbao) aprofitant l'esdeveniment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!


El gran dia va arribar. Ple absolut a Montilivi i un ambient que feia goig. Com ja hem dit, tot va ser festa i no va haver de lamentar-se cap incident, una feliç notícia per a tots els qui estimem el futbol. Un gran mosaic blanc-i-vermell va rebre als nostres jugadors abans d'enfrontar-se a la constel·lació d'estrelles madridistes, en la que destacaven noms com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Modric, Isco... Precisament el migcampista malagueny va ser l'encarregat d'obrir el marcador pel conjunt visitant. El Girona, amb dues pilotes al pal (una d'elles just abans d'encaixar el gol del Real Madrid), semblava que tornaria a ser víctima de la seva mala sort de cara a porteria. Però la combinació d'un esforç extraordinari, l'encert de jugadors com Portu, Stuani o Maffeo (tot i que diumenge va ser un d'aquells dies en els quals un s'ha de treure el barret davant tot l'equip) i un dia molt gris dels cracks madridistes van propiciar el miracle. Remuntada i victòria davant del vigent campió del Món i d'Europa, entre altres competicions. Sona molt bé, i més després de tants anys acompanyant al nostre Girona per estadis sense cap glamur però amb molt de futbol. La ciutat estava de festa i després del matx un bon grapat d'immortals va seguir amb les celebracions amb bon beure i pernil a la nostra seu. Tal era l'estat d'eufòria que l'encarregat de llescar-lo, en Cisco, va tallar-se en un dit i va haver de marxar a l'hospital. Sembla que no és res greu però li desitgem una ràpida recuperació. No estem acostumats a aquestes sobredosis d'alegria!              

domingo, 22 de octubre de 2017

Evitem enfonsar-nos

En vam parlar a l'article anterior: el Villarreal és un equip potent contra el qual, malgrat tot, podia rascar-se algun punt. Jugadors i aficionats vam posar tota la carn a la graella per aconseguir-ho, però l'horrible començament de partit ho va acabar impedint. La derrota ens deixa en una situació complicada, fora del descens però empatats amb el 18è classificat i amb la perspectiva d'haver d'afrontar tres partits en 7 dies, un d'ells al sempre complicat Riazor  i un altre davant el campió de les últimes edicions de la Copa d'Europa. Gairebé res. De totes maneres, el pitjor ha passat. Després d'aquest inici de lliga carregat de matxs contra equips forts ens queden molts rivals del nostre nivell (Las Palmas, Getafe, Alavés, Levante...) els que podrem exhibir tot el nostre potencial. Optimisme, gironistes!


L'afició grogueta va fer acte de presència a Montilivi. Com ja és costum, abans del partit els vam acollir com cal. La nostra seu, el 106, va ser el punt de trobada de l'acte organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC, al que a més dels membres de la Penya Immortal hi van assistir socis de la Penya Paparres i la Penya Gironina. A més de representants de l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF i penyistes arribats des de la localitat castellonenca, vam comptar amb la companyia dels integrants de l'expedició organitzada per la Penya Submarí Groc de Barcelona.


Ens vam ajuntar més de 50 seguidors de tots dos equips al voltant d'una bona taula, on vam omplir la panxa amb les especialitats que ens van servir la San i en You, especialment inspirats el passat diumenge. Com a cloenda a la concòrdia i l'entesa entre aficions que va respirar-se durant tot el matí, ambdues parts van intercanviar uns regals, entre els que per part gironina no van faltar les galetes i la ratafia de Santa Coloma del nostre vocal Josep Garolera. Un dia haurem de trucar a l'ajuntament del seu poble per proposar-lo com a fill il·lustre de la vila, pocs ambaixadors millors trobaran.


9.935 espectadors van anar a l'estadi, gens malament per un partit programat en plena operació tornada del pont del Pilar. Gairebé els mateixos que el dia del Málaga. Curiós comprovar com som els 9.000 socis i escaig de l'entitat els que estem mantenint les bones entrades els dies en els quals el rival, tot i ser atractiu com tots els de Primera, no és dels grans del tot. Raó de més per motivar que el club pensi en cuidar a l'abonat i premiar la fidelitat. Sobre el terreny de joc, com ja hem comentat al començament de l'article, els 20 primers minuts en els quals la defensa blanc-i-vermella no va poder aturar a Bakambú van ser decisius. Ni el quart gol de Stuani aquesta temporada, que va servir per retallar diferències, ni l'empenta del Girona en la segona part, en la qual va bolcar-se en atac, van servir per empatar.


D'aquesta setmana posterior al partit contra l'equip valencià podem destacar-ne dos esdeveniments, tots dos del dijous. La implicació dels nostres afiliats va fer que la Penya Immortal pogués estar representada en tots dos. Comencem pel que va ser purament social, la inauguració de la nova seu dels amics de la Penya Gironina va aplegar a membre de gairebé totes les penyes de la Federació. El nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran van comprovar de primera mà com el nou Bar Cross del carrer Anselm Clavé té pinta d'acabar convertint-se en un nou punt de referència pels gironistes. L'espaiosa planta baixa, en la qual tenen planejat posar una gran pantalla per veure els partits, té una pinta excel·lent. En el vessant esportiu, el Girona va tenir partit de Copa Catalunya a Llagostera, de la que va acabar eliminat per penals. Segurament no hi havia un gran interès per allargar la presència al torneig; com ha passat altres anys, la lluita pels objectius en Lliga i la importància de tenir dates lliures s'ha acabat imposant. El que sí que cal destacar és que som l'únic equip català de Primera que ha participat en la competició. La temporada passada vam reclamar no oblidar el futbol modest del qual provenim i podem estar orgullosos d'haver, com a mínim, cobert l'expedient. Ens sap greu per gent com en  Fran Pascual i el seu fill o en Jorge Berna, als quals el mal temps no va impedir fer costat al seu equip, però donem l'enhorabona al Llagostera pel triomf i li desitgem molta sort en les properes rondes. Nosaltres ens centrarem en el proper partit contra el Deportivo de la Coruña, una prova de gran dificultat. Farem pinya al 106 per intentar enviar energia positiva als jugadors i superar-la. Acompanya'ns!

sábado, 14 de octubre de 2017

Punts clau

El Girona va aconseguir empatar a Balaídos i té aquest cap de setmana un altre partit contra un equip fort com el Villarreal. Tant el Celta com els groguets són dos conjunts que, malgrat ser superiors al Girona i pertànyer al grup dels cridats a lluitar per les posicions que donen accés a competició europea, no són transatlàntics inabastables: deixant-ho tot a la gespa podem fer-los-hi malament. No són de la nostra lliga però els punts que aconseguim contra ells ens vindran molt bé de cara a respirar tranquils a final de temporada.  


Foto partit: Girona FC

Abans de l'aturada del campionat pels partits de les seleccions nacionals ens va tocar estrenar-nos en el partit dels divendres a Balaídos. Un divendres no és el millor dia pel futbol, dificulta desplaçaments i impedeix gaudir plenament de la jornada, però ja sabem des de fa anys que mentre les televisions paguin el xou tenim poca cosa a dir. Al 106 ens vam reunir un bon nombre d'immortals desitjant veure el retorn del Girona a un estadi que ens porta bons records: Vigo va veure el nostre primer partit a Segona després de mig segle d'absència, amb victòria gràcies a l'històric gol de Jaume Duran. El triplet de Ranko Despotovic en el 0-4 de la 2010/2011 tampoc va estar gens malament. El present, però, res té a veure amb aquells dies a Segona. El Celta venia de ser semifinalista d'Europa League i Copa del Rei la temporada passada, a més d'haver golejat a l'Eibar a Ipurúa en la jornada anterior. Aquest currículum no va atemorir els jugadors gironistes, que van saber aguantar-se drets en l'intercanvi de cops que van suposar els gols que van anar alternant un equip i altre. Després del 3-2 gallec, els futbolistes comandats per Machín no ho van deixar d'intentar i van encertar a la diana a 5 minuts del final. El gol de Juanpe i el puntet que va comportar van deixar molt satisfeta a la família blanc-i-vermella reunida a la nostra seu, no era un escenari senzill.


Uns dies abans, el diumenge posterior a l'esperada primera visita del Barcelona a Montilivi en partit de la màxima categoria del futbol espanyol, el veí poble de Vilablareix celebrava la seva Fira de la Tardor, una mostra dedicada a la pagesia i l'artesania en la qual també tenen el seu espai les entitats de la localitat. De la mà de l'agrupació gironista local, la Penya Eloi Amagat, la Federació de Penyes del Girona hi va poder tenir el seu estand, on es va informar els visitants de les activitats de les penyes i es van vendre butlletes pel sorteig amb el qual es vol finançar la col·locació d'una placa commemorativa de l'ascens al Restaurant l'Arcada de la Rambla de la Llibertat (on el 1930 hi havia el Cafè Norat, lloc de fundació del Girona FC). Membres de diverses penyes van anar a col·laborar, entre ells el nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina.


Seguim amb el nostre president, que un dia després va desplaçar-se fins a Madrid per assistir en representació de la Federació de Penyes al VIII Seminari Nacional de Seguretat organitzat per Aficiones Unidas, la Lliga de Futbol Professional i el Cos Nacional de Policia. L'activitat va repartir-se entre un cèntric hotel de la capital i la seu de la Policia a Canillas, com de costum, i van tractar-se qüestions com la necessitat de deixar clara d'una vegada per totes la reglamentació sobre els elements d'animació que poden entrar-se als estadis, la integració dels directors de seguretat en l'organigrama dels clubs o un projecte de sensibilització per a pares de nens de futbol base, entre d'altres.


Els immortals hem aprofitat aquests dies sense Girona per rentar la cara a la nostra seu. En un parell de tardes un grapat de socis va anar fent una tria entre els nombrosos obsequis que al llarg dels anys ens han fet les aficions rivals i emplenant les parets del 106 de bufandes, banderins i quadres, amb un racó preferent reservat, com no podia ser d'una altra manera, pel nostre estimat club. Per a la junta directiva va ser una alegria comprovar l'àmplia resposta dels membres de la penya a la crida feta per decorar el local, que demostra que la nostra és una associació viva en la qual cadascú aporta el millor de si mateix.


Després dels actes amb l'afició del Sevilla a la seu de la Penya Paparres i amb la del Barcelona a la de la Penya Gironina, tornen els agermanaments al 106. La Federació de Penyes del Girona rep a l'Agrupació de Penyes del Villarreal abans del partit entre gironins i castellonencs per fer un bon dinar plegats. Quan l'equip groc va patir el seu últim descens a Segona, ja hi va haver gran sintonia entre les aficions. Per a la nostra penya són també inoblidables les festes amb paella gegant a casa de la Penya Celtic Submarí o les organitzades per la pròpia agrupació quan ens tocava visitar la ciutat esportiva del club del Madrigal per enfrontar-nos al seu filial. Quins temps!