domingo, 20 de noviembre de 2016

Mans a l'obra


Amics, avui fem un petit incís en l'actualitat directa de la penya per a explicar-vos la molt productiva jornada de treball que va celebrar ahir Aficiones Unidas a Madrid i que va comptar amb l'assistència del nostre president Pepe Sierra en representació de les penyes gironines. Creiem que per la importància dels temes tractats calia fer un article exclusiu i així ho fem.


Va encetar la jornada el president de l'associació qui va presentar els grups de treball a on participaren totes les federacions i que sens dubte serviran perquè totes agafem una velocitat de creuer digna de la magnitud que està assolint el nostre futbol. Com va destacar José Mateo, és molt important que totes les federacions assoleixin aquest ritme en el seu funcionament perquè no passi com a l'escola, on els més endarrerits fan alentir el ritme de tota la classe. Cal remarcar també la creació d'un grup dirigit pel nou directiu de l'associació, en Joaquín Garrido d'Albacete, que es preoucuparà dels clubs que tenen la desgràcia en caure al pou de la Segona B i fins i tot a Tercera.

La delegació de Granada va presentar el Congrés de Penyes que se celebrarà a la seva ciutat el cap de setmana del 23, 24 i 25 de juny. A partir del gener ja us podreu apuntar. Als preus del full explicatiu s'haurà d'afegir el del bus, l'import del qual dependrà de la gent que estigui apuntada, però us garantim que des de ja estem treballant amb el club perquè aquest any també puguem desplaçar-nos amb l'autocar dels jugadors a bon preu, com vam fer l'any passat a Zaragoza.


Valladolid va ser designada seu del Congrés pel 2018, la qualitat del seu projecte va fer que altres possibles candidatures desistissin en el seu intent i per aclamació popular van rebre l'encàrrec d'organitzar aquest esdeveniment tan important. ¡Enhorabuena chicos, el trabajo bien hecho tiene su recompensa!

Potser un dels punts febles d'Aficiones Unidas ha estat la comunicació, tota la gran tasca feta durant els seus gairebé vint anys d'història no ha estat coneguda per la gran majoria de seguidors i per això ens hem posat en mans d'en José Ángel Torralba per crear un diari digital. Torralba ens va presentar aquest ambiciós projecte a on tindrem a disposició de les penyes quatre periodistes que editaran puntualment les notícies que els hi facilitem.


Va tancar la jornada Jorge Pérez, exsecretari general de la Reial Federació Espanyola de Futbol i precandidat a la presidència de la mateixa. La veritat és que és una persona que transmet confiança i pel seu tarannà tranquil i serè cau molt bé, sap escoltar i per això sap dir el que vols escoltar. Es va comprometre a signar un document amb les propostes fetes per nosaltres i que ell vegi viables perquè sigui un compromís real. Òbviament, no tancarem portes i vam decidir presentar les propostes als altres candidats i axí poder decidir a qui donarem el nostre suport en funció de la seva voluntat de col·laboració amb la nostra associació.

En resum, una molt productiva sessió de treball que pot marcar un abans i un després a Aficiones Unidas.

martes, 15 de noviembre de 2016

Ens fem valer

Una setmaneta d'absència al blog ens ha donat per veure com el nostre Girona sumava 4 punts més, que el situen en una somiada tercera posició per darrere de Levante y Sevilla Atlético. És a dir, en posicions d'ascens directe. Més d'un i més de dos aficionats blanc-i-vermells coincidiran en què no ha estat un inici de competició impecable pel nostre equip, amb mancances i detalls que s'han hagut d'anar superant i polint. Amb molt d'esforç, quelcom que sempre valorem en els homes de Pablo Machín i que els deus del futbol han recompensat amb aquest lloc momentani a la taula. Ja ens freguem les mans pensant en què serem capaços d'assolir quan totes les peces de l'engranatge gironista estiguin ben collades i sincronitzades a la perfecció. 


Abans d'entrar en matèria, un recordatori. Un altre dels equips que ocupa les places nobles d'aquesta Liga 1|2|3 és el sorprenent Huesca, que ja ens va donar un disgust fa res al eliminar-nos de la Copa del Rei. Amb l'objectiu d'ajudar a fer que no es repeteixi la història en el partit que jugarem a l'Alcoraz el pròxim 27 de novembre, des de la Penya Immortal Girona i la resta de penyes del club organitzem un desplaçament per animar de valent al nostre equip. El pla de viatge per aquest dia és sortir de bon matí des de Montilivi per arribar pels volts de les onze del matí a aquesta ciutat del nord de l'Aragó. Allà ens trobarem amb els amics de la Peña Fenómenos Oscenses per fer el vermut i després dinar al club de tenis situat al cantó de l'estadi. Qui recordi altres viatges amb la mateixa destinació i el gran tracte dispensat pels aficionats locals sabrà que Huesca sempre ofereix més del que hom podria esperar en un principi. Sense anar més lluny, la temporada passada ens van rebre amb una xaranga amb la qual vam fer un autèntic cercavila pels carrers de la localitat. Vols unir-te a la festa? Per 40 (penyistes) o 45 € pots inscriure't i tenir autobús i entrada pel matx. Pots apuntar-te ja a la nostra seu, el Bar 106, situat, com ja sabeu, al número 106 de l'avinguda de Sant Narcís de Girona.


"Ens fem valer", titulem avui, i no només fem referència a com el Girona ha rendibilitzat al màxim la seva bona feina. Nosaltres també vam fer valer al màxim la nostra fama d'amfitrions hospitalaris el dia del partit contra el Tenerife. Un grup d'aficionats de la Peña Zoneros de l'equip tinerfeny va volar des de Santa Cruz fins a casa nostra per acompanyar a la seva plantilla, alguns d'ells amb ganes de reviure aquella inoblidable experiència del 2009 (Montilivi va ser l'escenari del seu darrer ascens a Primera Divisió dels chicharreros). En els anys que ambdós clubs han coincidit, hem tingut contacte amb diversos col·lectius de seguidors blanc-i-blaus, així que no ens va ser difícil esbrinar que aquesta penya venia a Girona. Unes trucades i tot preparat per passar-ho bé amb un dinar d'allò més amè a la nostra seu. Tot un plaer conèixer a gent com en Nando i família o la parella de tinerfenys residents a Barcelona que no es perden cap gran cita del seu equip a la península. Però per a història curiosa i plena de passió pel futbol, la d'en Thomas i la Niki, un matrimoni format per un austríac i una anglesa absolutament bojos pel seu Tenerife que comparteixen els seus somriures allà on van. Com a mostra d'aquest sentiment, només cal dir que la Niki és avui dia la propietària de l'única botiga de productes de marxandatge del "Tete" més enllà de l'oficial del club.


Per si això fos poc, ens vam sentir una mica com els mediadors internacionals en els conflictes entre bàndols irreconciliables: vam aconseguir asseure a la mateixa taula a seguidors de Tenerife i Las Palmas. L'Óscar, la Mari i en Brian, grans amics de la penya, van venir directament des de Gran Canaria a terres gironines a passar el cap de setmana i no van trigar a afegir-se a la festa. Tot s'ha de dir, amb gent que viu tan sanament el futbol com els companys dels dos històrics del futbol canari que ens van acompanyar, la nostra "missió de pau" no era gaire complicada.   


Després d'unes setmanes amb molta acció, en va venir una de més tranquil·la en clau gironista i immortal. Més enllà de la interessada polèmica creada per alguns mitjans arran del tema de l'hospital i el jugador del Tenerife (n'hi ha que saben que tota notícia vestida amb un vernís polític omple espais i et fa ser llegit), vam viure el tret de sortida de les inscripcions pel viatge a Huesca i veure augmentar amb els dies les ganes de comprovar les evolucions de l'equip sobre la gespa de la Condomina contra l'UCAM. Un gol de Longo després d'una gran pilota col·locada a l'àrea petita per Borja García ens va donar una altra victòria fora de casa, que converteix els quatre punts aconseguits en la doble sessió de Montilivi en una ratxa de tres partits sense conèixer la derrota que ens ha disparat com un coet en aquesta Liga 1|2|3. El 0 a 1 signat per l'italià va ser molt celebrat al 106, qui sap si gràcies a la sobredosi de sucre que ens va aportar la coca de ratafia amb la qual el nostre vocal Josep Garolera ens va voler traslladar un bocí de la fira d'aquest licor que va celebrar-se la setmana passada al seu poble, Santa Coloma de Farners.


I de parlar d'un vocal, passem a cloure l'article parlant d'un antic membre de la junta directiva de la Penya Immortal. En David Fernández, gran aficionat al món Playmobil i president de l'associació d'aficionats a aquestes joguines de Riudellots de la Selva, Riudeclicks, va voler unir les seves dues passions en la recent mostra que va celebrar-se a la Fira de Girona: els clicks i el Girona FC. Amb molt d'esforç i gràcies a la col·laboració d'algunes entitats, va reproduir fidelment amb les seves figures un dels moments més transcendents de la història del nostre club, el partit contra el Ceuta que ens va obrir les portes de Segona Divisió mig segle després. La nostra penya va col·laborar amb un donatiu de 20 €. I és que no hi faltava cap detall, fins i tot hi havia la nostra pancarta al Gol Sud!

viernes, 4 de noviembre de 2016

Tres pels Sisos

Dies especials per tots els gironins, les Fires il·luminen la Devesa i l'omplen de colors, de música i d'olor a castanya i a xurro... uf, aquesta última part sona molt malament. Millor direm que la ciutat viu unes jornades que conviden a sortir de casa i gaudir de tot el que ens té preparat. Els immortals ens estimem molt Girona, gairebé tant com al Girona, i per això no hem volgut perdre l'ocasió d'homenatjar al nostre sant patró com a ell li agradaria, tots plegats com a bons germans.


Just després del dia gran de les nostres festes, que enguany va ser el segon del programa d'actes, el Girona rebia a casa al Numancia en sessió matinal. Al llarg de tota la setmana els membres de la penya van acordar fer reviure la que fa uns anys era una de les nostres tradicions més nostrades, el llançament de confeti casolà coincidint amb la sortida dels jugadors a la gespa. Com podem veure a la foto que molt amablement ens va fer el nostre soci Loren, l'efecte, combinat amb l'onejar de les banderes i els raigs de sol d'un diumenge amb molt bon temps, va ser preciós. Del partit ens quedem amb la sortida en tromba i el 3 a 0 al final dels primers 45 minuts, amb la manera de menjar-se als defenses de Portu i l'enorme partit de Fran Sandaza fins al cop de mala sort d'una lesió de la qual esperem es recuperi aviat. Retrobar-nos amb la victòria i amb els gols va ser una bona manera d'homenatjar a tots els Narcisos, encara que fos amb un dia de retard.


Qui també mereixia un homenatge i el va tenir va ser l'entrenador Pablo Machín. Com ja vam comentar la setmana passada, el tècnic sorià va perdre recentment al seu pare. Un tràngol trist i difícil que ningú supera amb facilitat. Com que des de les penyes del Girona entenem que el club és una família i precisament és això el que el fa tan gran als nostres ulls, no vam voler perdre l'ocasió d'esperar a en Pablo a la seva sortida de l'estadi per expressar-li tot el nostre suport i estimació, gest que va agrair amb emoció i elegància. Estem segurs que des d'allà on sigui, el seu pare podrà sentir-se orgullós de la qualitat humana i professional del seu fill. ¡Fuerza Pablo!


"Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde es la mayor... de mis aficiones" deia la popular cançó, i si bé el matx ens havia obligat a vèncer la ressaca de les barraques començant a les 12 del matí, una vegada posats vam estirar el tercer temps tant com vam poder. Després de fer costat al míster, va ser el torn de la teca. Recuperant un vell costum dels primers anys del retorn a Segona, vam organitzar un dinar de Fires. Llavors era sopar, ens fem vells. El nostre vocal Óscar l'havia estat coordinant al llarg de les setmanes prèvies a la cita en col·laboració amb els responsables del Restaurant Tot Brasa, i la veritat és que no va decebre a cap dels 25 immortals presents. Una variada selecció de primers (inclosa una fideuà de p*tísima madre, com bé anunciava el cartell) i la més gustosa carn a l'estil de la graella sud-americana ens van fer la boca aigua. Com a cloenda de la jornada, i abans d'una sessió de digestius, vam felicitar a la nostra sòcia i amiga Maria Mascort pel seu aniversari. Moltes felicitats!

Dimarts també va ser un dia mogut. El Girona va tenir la deferència de deixar-nos ser al seu estand a la Fira de Mostres, on vam comentar les nostres activitats amb els visitants, donar un cop de mà en el repartiment de pòsters i postals i, com no podia ser d'altra manera, vendre loteria. La nostra vicepresidenta Margarita va repartir molta sort al matí en forma de participacions pel número 64352 del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Si encara no tens la teva, ja trigues en anar al 106, que només són 5 eurets! A la tarda la cosa ja estava més calmada, tant a l'estand com a la Fira en general (era l'últim dia del Certamen), però tot i així vam poder gaudir de la companyia de Juanpe i Pablo Marí, així com de Pablo Machín. Curiositat: de les paradetes de la zona de les atraccions del parc de la Devesa, ens quedem amb la dels xuts, on entre els colors del Real Madrid i la cara de Messi hi vam veure una filera de bufandes del Girona com a possible premi pels guanyadors. Emoció total per a qualsevol gironista: durant dècades ha sigut territori d'articles dels grans equips del futbol nacional i mundial. Fins i tot alguna bufanda del Nàstic hi hem vist. Però, fins ara, mai una del club de la ciutat. Senyal que cada cop se'ns respecta més.

     
Ens direu que ens hem emocionat com vailets per un detall tan banal com aquest, però no va d'això el futbol, dels sentiments que el rodegen i que es viuen amb la intensitat de quan un és nen o adolescent? L'Aniol, soci immortal i guanyador del concurs fotogràfic "Aquí hi viu un del Girona" que vam organitzar a finals de la temporada passada, va fer recentment un creuer per la Mediterrània i al seu equipatge no hi va faltar una bandera del Girona signada pels jugadors. Sense cap complex i amb molt d'orgull va passejar-la per tot el sud d'Europa, com veiem en aquesta instantània davant de l'autocar del Gènova de la Sèrie A italiana. Gent com aquest vidrerenc ens mereix el més gran dels respectes. Són el futur d'aquesta penya, d'aquesta passió i del Girona.

sábado, 29 de octubre de 2016

Llamp de llamp!

Ni l'inseparable company d'aventures den Tintín, el Capità Haddock, hauria pogut copsar amb un dels seus renecs mariners el greu que ens va saber a tots els aficionats del Girona que vam ser aquest cap de setmana a Madrid no poder acabar d'arrodonir-lo presenciant una victòria dels nostres a Vallecas. Procedim a relatar les nostres vivències, que bé podríem titular, al més pur estil Hergé, "Los inmortales en el país de los pichis".


Les primeres vinyetes de l'expedició gironista a la capital d'Espanya ens deixa estampes molt turístiques. La nit del divendres un autocar amb una cinquantena de seguidors blanc-i-vermells sortia de Montilivi en direcció a la Villa y Corte. El viatge va anar com una seda (el cansament de tota la setmana va fer que més d'un quasi ni se n'adonés del trajecte) i abans de les 8 del matí l'autobús ja ens estava deixat a l'estació d'Atocha. Madrid ens va rebre amb unes gotes de pluja, però amb una compra massiva de paraigües econòmics va estar tot resolt. La Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el Retiro, el Congrés dels Diputats... un autèntic tour amanit amb tastets de la variada oferta gastronòmica madrilenya. Curiosament un dels llocs més visitats va ser l'administració de loteria de Doña Manolita, a la que us recordem que fem la competència amb les participacions del 64.352 que venem al 106.

  
Trobar un lloc per dinar en grup en una ciutat que no és la teva sense haver reservat sempre és anar una mica a l'aventura, però qui té amics de futbol mai està sol. Casualment, la Peña Fenómenos Oscenses també era a Madrid per veure al seu Huesca contra el Getafe, així que una trucada i ja vam ser gaudint d'unes cerveses amb en Fernando, en José María i la resta de companys d'aquest grup de seguidors tan estimats per la Penya Immortal. Per si fos poc, el local on ells dinaven era prou gran (i bo, la gent de vida sempre té bon ull) per entrar-hi tots. Una gran trobada que ens fa venir encara més ganes de visitar l'Alcoraz el mes vinent.


Una prova més de com de bé va tenir bones relacions amb les altres aficions la tenim amb la rebuda que ens va dispensar la Federación de Peñas del Rayo Vallecano en els instants previs al matx. En Gelo, en Javi i companyia ens van preparar un gran berenar al Mesón Alberto, a pocs metres de l'estadi. Begudes, un assortiment de tapes de luxe... tot el necessari per carregar encara més les piles de cara al partit que érem a punt de presenciar. Per cloure aquests moments de confraternització va haver-hi un intercanvi d'obsequis (un bonic banderí per part madrilenya i bandera, ratafia i galetes per la gironina) i el nostre desig de poder rebre a la parròquia vallecana que vingui a Montilivi amb tanta amabilitat com la demostrada per ells en aquesta trobada.


Durant els 90 minuts, l'espectacle va ser més a la graderia que sobre la gespa. Per part gironista vam intentar fer-nos sentir, però no és fàcil en camps com aquest, on quan les tres graderies es posen d'acord... s'hi posen de valent. Ens queda la satisfacció que els pocs que vam cantar no vam deixar de fer-ho ni un minut. Pel que fa al futbol, direm que n'hi va haver poc. El del gol del Rayo va ser gairebé l'única acció de perill veritable d'ambdós equips, el que el converteix en just guanyador. Estem segurs que la cara que oferirà el Girona en aquests dos partits seguits que venen a casa serà molt millor. Les coses en defensa han millorat i ja només queda afinar la punteria de cara a porta.


Després del partit a l'hotel, uns a descansar i altres a començar la que va ser una llarga nit abans del llarg camí a casa. Una llàstima no poder fer-ho amb tres punts que l'haurien fet molt més agradable. Malgrat això mai perdem la fe, i menys en dies tan especials per a tots els gironins com aquests, en els que vivim les Fires de Sant Narcís. Per això ja tenim preparat per demà diumenge un bon dinar al Restaurant Tot Brasa per celebrar les fires... i la victòria davant el Numancia! Tots a Montilivi a animar fort! 

jueves, 20 de octubre de 2016

Com nous

Han passat més de 10 dies des de la nostra cita amb el gironisme que segueix aquest blog, i un cop més han estat molt intensos i plens de notícies que val la pena comentar amb més detalls dels que us oferim a la resta de les nostres xarxes socials. Només us avançarem que hi han moltes "novetats" en el sentit estricte de la paraula i que en aquesta entrada tornem a repassar els esdeveniments en ordre cronològic perquè... perquè ens rota, serem clars. Let's go!


Fa dos diumenges (ja veureu que amb tant de moviment sembla que hagin passat dos mesos en comptes de dues setmanes) el Girona visitava una ciutat molt estimada pels immortals, Cádiz, la Tacita de Plata. Fa uns mesos, la federació de penyes del club de futbol que porta el nom d'aquesta localitat andalusa ens va fer entrega del premi "Gesto Deportivo" en reconeixement a la nostra manera d'entendre l'esport rei i viure'l amb les altres aficions. Aquest cop cap dels nostres penyistes va poder estar al Carranza, però sí en un 106 ple de gom a gom per veure als blanc-i-vermells per televisió, cosa que per fortuna ja fa temps que ha deixat de ser una "novetat". Al final dels 90 minuts la majoria de la parròquia gironista reunida a la nostra seu va coincidir en donar per bo el punt obtingut (0-0) en un camp històric, on la gent apreta de valent i no val a badar mai.


Per a "novetat" grossa una de la que tots n'haureu sentit a parlar i que va encapçalar la premsa esportiva gironina: la inauguració de la Penya Pere Pons, la nova incorporació a la família de les penyes oficials del Girona FC. L'associació, amb seu a Sant Joan de Mollet (molt a prop de Sant Martí Vell, d'on és en Pere), va celebrar un acte el passat dia 11 al que va assistir el més granat del gironisme: directius, jugadors, periodistes... i com no representants de la resta de penyes del club. La delegació immortal desplaçada va tenir l'ocasió de compartir una bona estona amb en Pere, en Granell i l'Eloi, així com amb el tècnic Pablo Machín, al que volem fer arribar el nostre condol per la recent pèrdua del seu pare. Un altre que missatge que ens agradaria transmetre des d'aquí és un de suport cap a en Raimon i la resta de valents d'aquesta penya que acaba de néixer. El camí serà dur, però si hi posen el mateix esperit, ganes i amor pel Girona que en Pere en la seva carrera esportiva, també els hi donarà moltes satisfaccions.


Saltem d'una inauguració a una altra, però també amb molt sabor blanc-i-vermell, concretament el de les especialitats culinàries del nostre amic Joan Vicens. En Joan és un històric de la nostra afició que ja rondava per Montilivi en temps de la Penya Gironina, el desaparegut grup de seguidors en el qual arrelen els orígens de la Penya Immortal. Dijous 13 obria un restaurant a l'Avellaneda i uns quants dels nostres socis van voler acompanyar-lo. Li desitgem molts d'èxits amb una bona guarnició de victòries del Girona!     


Quelcom que no és nou però del que també parlarem és de la nostra bona sintonia amb els seguidors dels equips que ens visiten. Enguany la Peña Oviedista de Barcelona anava amb el temps més just i va optar per un dinar només amb els seus socis al centre de Girona, però igualment hi va haver temps per trobar-nos i fer-los-hi entrega de la nostra famosa bandera, un petit gest de germanor que va tenir una notable repercussió a La Nueva España, el diari de més tirada d'Astúries, que li va dedicar una nota amb fotografia tant a l'edició en paper com a la digital. Del partit del passat diumenge podem quedar-nos amb el puntet i amb 90 minuts més sense encaixar gols. Malgrat la impaciència dels qui van dedicar incomprensibles xiulets a l'equip, anem resolent els problemes d'un en un, i la defensa ha guanyat una fermesa que deixa la gran quantitat de gols rebuts en els primers partits de la temporada en un simple mal record. Oblidem molt aviat qui som i d'on venim, en comptes de gaudir del que fa només 5 anys ens hauria semblat un somni. O menys, que al 2013 ens vam salvar en l'últim matx del campionat. No perdem la perspectiva.

   
I d'uns amics a uns altres. Bé, ja després de tants anys i tant de contacte (presencial i a distància), més que amics són com de la família. Ens referim a l'Óscar, la María i en Brian de Las Palmas, als que com ja sabeu coneixem des de fa molts anys i amb els que hem viscut de manera molt especial els partits entre els nostres dos equips. Al petit Brian l'hem vist créixer sense abandonar mai la seva passió pel futbol i sempre que el Girona ha visitat l'estadi de Gran Canaria s'ha fotografiat amb l'onze inicial del nostre equip. En el seu cor canarión hi té un raconet blanc-i-vermell, i per això el vam voler obsequiar amb una samarreta de la nova segona equipació. La Margarita i l'Isi, que no van poder estar al partit contra l'Oviedo per trobar-se de vacances a l'arxipèlag, van aprofitar per seguir fent gironisme i van reunir-se amb ell i els seus pares per entregar-li aquesta peça de roba amb l'escut que tant estimem.


Parlarem ara, més que d'una novetat, d'una nouvinguda, concretament de la Júlia, la néta de la Mari i l'Antonio que acaba d'arribar a aquest món. Per celebrar-ho i compartir la seva alegria amb tots nosaltres, van organitzar un bon tiberi a la nostra seu després del partit contra el Real Oviedo. A la festa s'hi va unir una de les nostres sòcies més actives, la Maite, una d'aquelles persones que contagia la seva passió pels colors als seus i els apropa a la penya. Felicitats a tots!


Una "bona nova" més. En Martí Palahí, que com sabeu va patir un greu accident que el té hospitalitzat, no deixa de millorar a cada dia que passa. Aquesta setmana en Pepe i el nostre tresorer Javi Rina, Pollo pels amics, van anar a visitar-lo a la Clínica Salus de Banyoles i van comprovar que es troba molt animat i desitjant tornar a celebrar els gols del Girona des del seu bar del Gol Sud de Montilivi. La bandera de la Penya Immortal l'acompanyarà en el camí de la seva recuperació. Ja ho tens, Martí!


Per acabar, una dosi d'impaciència. Així, impacients, és com estem els prop de 30 immortals (del total de 55 aficionats que conformaran l'expedició) que acompanyarem al Girona a Vallecas en el seu partit contra el Rayo. Ja comptem les hores que falten per sortir cap a Madrid a viure un d'aquells caps de setmana de futbol per recordar. El tracte dels locals ja està sent de luxe abans de començar, avui els periodistes de "Rayo Total" han entrevistat en directe al nostre president Pepe Sierra i la Federación de Peñas del Rayo Vallecano ens ha comunicat que ens convida a tots a un berenar-prèvia de germanor per anar cap al camp "con unas buenas viandas en el cuerpo", que diuen ells. Sobre la gespa, els nostres jugadors intentaran aprofitar les turbulències que es viuen al club franjirrojo per sumar els tres punts (es rumoreja que Sandoval es juga el càrrec dissabte). Això promet!  

viernes, 7 de octubre de 2016

On sigui, però amb tu

L'actualitat obliga i l'entrada d'aquesta setmana al blog (farem cas a l'Institut d'Estudis Catalans i en direm així a partir d'ara, en comptes de "bloc") en ve carregada. El que no farem serà explicar-la en ordre cronològic, ja que els temes que ens han portat i ens portaran a fer gironisme a casa i a fora tenen diferents graus d'urgència.


Comencem pel pròxim desplaçament que estem preparant per animar al Girona. Amb el gran record dels dos últims viatges que vam fer a Vallecas (un de reduït i un altre d'unes 30 persones) estem organitzant una expedició a Madrid per veure el partit que el Girona jugarà contra el Rayo el 22 d'octubre a les 20 hores. La sortida serà el divendres 21 a les 12 de la nit des de Montilivi per poder arribar a la capital d'Espanya al matí i aprofitar el dia. Ens allotjarem a l'Hotel Ibis Budget del mateix barri de Vallecas, a només 4 km de l'estadi. Ja estem contactant amb els amics de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano per preparar actes de germanor i dinar plegats abans del partit. El diumenge el dedicarem al viatge de tornada, esperem que ben feliços per comptar amb tres nous punts. El preu d'aquesta experiència futbolística? Només 90 € pels socis de les penyes oficials del Girona FC i 95 per la resta de l'afició. En aquest preu hi entren el viatge en autobús, l'entrada pel matx i la nit d'hotel amb esmorzar. El suplement per aquells aficionats que desitgin habitació individual és de 20 €. Més barat, a Andorra. Esperem les vostres inscripcions en massa a la nostra seu, el Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106). Teniu temps fins al 10 d'octubre, chulapos!


I del futur al passat més immediat. A dimecres, concretament. Quan es va anunciar que els 1/4 de final de la Copa Catalunya ens enfrontarien al Prat, a un petit grup d'immortals que ja havia estat present a la final del 2015 contra l'Europa se'ls hi va encendre la bombeta i van decidir que havien d'estar al Sagnier fent costat als nostres. Entre setmana, a més de dues hores de camí comptant el trànsit, un rival amb poc cartell... tot i que en Pepe, el nostre president, recordava encara el primer partit d'una lliga en aquell mateix camp en el qual al Girona li van clavar cinc gols en una temporada que va acabar amb un feliç ascens. El tracte que vam rebre en aquesta localitat barcelonina va ser excel·lent. Només d'entrar a l'estadi, la primera. Les entrades valien 15 €, però sent dels pocs aficionats visitants, els encarregats de taquilles de l'AE Prat van tenir el gran detall de deixar-nos-les a 10. Després de sentir-nos animar sense defallit tot i ser poquets, molts aficionats es van acostar a nosaltres per felicitar-nos per tanta energia i fidelitat a uns colors, desitjant-nos una molt bona temporada. A la segona part ens va acompanyar a la nostra zona un amic de la Peña Osasunista Clarete de Barcelona que va compartir taula amb nosaltres al 106 quan ens van visitar. Una alegria a la qual va unir-se el regal que li va fer un membre del personal de seguretat del recinte al nostre tresorer Javi: uns quants pins de diferents equips de futbol que va afegir a la col·lecció que llueix al seu popular barret vermell. Per part gironista també es va reconèixer el nostre suport vocal. Primer el delegat Javi Galiano va apropar-se a mig partit per donar-nos les gràcies per anar-hi. Després, en un córner proper a la nostra posició al llarg de la segona part, l'Àlex Granell ens va dir unes paraules que ens van quedar gravades: "Sou els millors". No cal dir res més. Bé, sí, que al final d'un partit en el qual el Girona va saber ser efectiu tot i la insistència i esforç dels potablava (0-3), els jugadors van aplaudir-nos, en especial els més joves. Un orgull.

      
Toca parlar de la "Festa del Soci" que va organitzar el club, amb molt d'encert, abans del Girona-Reus del diumenge passat. Va ser una ocasió per convertir les hores prèvies al partit precisament en això, en una festa del gironisme. Una de les coses que es troben a faltar al nostre estadi és l'ambient de futbol que hi ha en aquells camps que tenen carrers amb bars on els aficionats es reuneixen per fer petar la xerrada abans d'entrar a animar al seu equip, el que les cròniques ens expliquen que sí que tenia Vistalegre. La botifarra i la beguda de franc per a cada soci hi va ajudar, però les gairebé 2.000 persones que es van apropar al pàrquing del Gol Nord de Montilivi van deixar una mostra del que es podria aconseguir amb una mica de voluntat. Els immortals vam esprémer la festa a més no poder, gaudint de les diferents activitats, de la companyia de molts altres aficionats blanc-i-vermells i escalfant la gola amb càntics i cerveses. Una manera ideal de fer temps abans d'un partit que prometia molt i no ens va decebre. El Reus ha aterrat a Segona com un coet i va vendre la seva pell molt cara, però el Girona va demostrar que a Getafe va recuperar el camí de la victòria i no està disposat a abandonar-lo tan fàcilment. 


Per cloure aquest recull de vivències, parlarem dels convidats d'excepció a la festa de diumenge a Montilivi: els aficionats del Reus Deportiu. Un parell d'autocars de seguidors roig-i-negres van venir a la nostra ciutat per animar al seu equip. Entre ells es trobava la Penya Baix Camp, amb la que ens vam trobar en els instants previs al xiulet inicial. Hi va haver temps per a les fotos de germanor i fins i tot per l'intercanvi de records. Aquesta agrupació de seguidors reusencs ens va entregar una samarreta del seu club amb el nom de la seva penya a l'esquena, a la que vam correspondre amb la bandera que ja hem repartit entre aficions de tot el país. La germanor va seguir a la graderia, tant per part del mateix Reus com de la Penya Baix Camp hem rebut missatges dient-nos que van sentir-se molt ben tractats i fins i tot han circulat vídeos en el que es veu al famós "Siusplau" confraternitzant amb els seguidors visitants. Esperem que la nostra expedició pel partit de tornada tingui un resultat tan feliç com el seu. Bé, no esportivament, ja que ens agradaria veure'l guanyar com volem que ho faci diumenge contra el Cádiz al Carranza. Una fita complicada però no impossible, vine a veure com es fa realitat al 106!