A Salamanca va néixer una penya del Girona

El 27 de juny del 1992 sortia de bon matí un autocar organitzat per la Penya Gironina cap a Salamanca amb uns trenta aficionats del nostre club, tots disposats a celebrar l'ascens a segona, la Concep, la Conxita, l'Oriol, en Francesc, en Pepe i el nostre recordat Antolín als que veieu a aquesta fotografia d'un desplaçament posterior, formaven part d'aquesta expedició. Va ser un viatge llarg, vam passar tot el dia en carretera però quan vam arribar ja de nit a Salamanca encara ens van quedar forces per a passar una gran vetllada fins a la matinada. Durant el trajecte els nous amics parlàvem de la gran tasca que estava fent la Penya Gironina, sense ser socis de la penya sempre anàvem als seus viatges ja que a part de ser gent encantadora els organitzava de forma excel·lent i també coincidíem que els diumenges a l'estadi ens situàvem sempre al gol a on atacava el nostre equip. Va ser desprès de sopar tot un seguit de tapes pels bars de la ciutat quan se'ns va ocórrer fer una penya amb la mateixa filosofia que la Gironina però situada als gols.

Dit i fet, quan a la matinada ens vam trobar a en Raul Ruiz, en Pep Boada i al capità de l'equip en Joan Sagué que van sortir aquella nit ja que estaven injustament sancionats i no podien jugar, els hi vam anunciar que independentment del resultat del partit, formaríem una nova penya. Va arribar el diumenge i a la ciutat cada cop s'anaven sumant més seguidors gironins, recordem que en Lluís Bosch, actualment un dels directius del nostre club, va arribar carregat de samarretes del Girona al seu cotxe després d'estar conduint tota la nit, el periodista Xavi Monsó va arribar de Madrid després de seguir la final de la copa del rei, molts.

Gràcies a l'hemeroteca del Mundo Deportivo hem pogut tornar a reviure les incidències d'aquell partit a on el gol d'en Jordi Oliveras no va ser suficient per a assolir l'ascens. La tornada ja us la podeu imaginar, a l'autocar tot eren llàgrimes, però va succeir un fet que sempre ens quedarà gravat, vam parar a un restaurant i tota l'expedició gironina vam sopar junts, aficionats, directius de la junta gestora, tècnics i jugadors, vam acabar el sopar tots cantant Girona, Girona, Campions, Campions. Dilluns a la tarda ja vam quedar els nous amics que fins dissabte érem tan sols coneguts per a formar la Penya Immortal Girona.

A la primera volta també vam fer esment d'aquesta promoció i potser us assemblem una mica reiteratius però és que estem segurs que de la mateixa manera que els que vam viure aquella experiència recordem amb orgull aquell equip 17 anys després, molts de vosaltres que no la vareu viure, recordareu al 2025 l'equip present.

Bé, fem esment del present ja que si no us semblarà que esteu al magnífic bloc dels nostres amics de la Penya Curta. Primer de tot donar la benvinguda a en Gerard, arriba amb molta fam de futbol i amb molta humilitat, només heu d'escoltar el que deia el 23-9-2008 a una entrevista a El Larguero de la Cadena Ser amb l'Ismael Urzaiz, aquest cap de setmana potser ja va convocat, encara que no jugui és un desplaçament que li anirà molt bé per a integrar-se més ràpidament al grup, encara que coneixen als nostres jugadors segur que ja ho està.