dissabte, 5 de setembre del 2009

Mamma mia!

Com acaba la pelicula, així comencem el nostre article i és que a l'autocar quan anàvem cap a Tarragona hem gaudit d'aquest excel·lent film i era premonitori del que hem viscut avui, la Núria i en Javi han celebrat el seu enllaç a l'hotel La Hacienda, entre els convidats hi era en Jesús Vázquez i el seu marit en Roberto, segons la part femenina de la penya en Roberto està més bo que en Jesús, és només una anècdota, però la felicitat dels nuvis reflexa la felicitat dels membres de la Federació de Penyes del Nàstic i la nostra en aquest meravellós dia.
No hem sigut gaires seguidors els que hem anat a Tarragona, no parlem tan sols del nombre dels que ens hem desplaçat amb l'autocar de la penya, parlem de que pensàvem que molts gironins havien optat per sortir a la tarda i ens trobaríem al partit, no ha estat així. El fet que aquest derbi arribés molt d'hora i la "pujada" de setembre ha influït molt per a que al Nou Estadi no hi hagués més color blanc-i-vermell. Però podem estar contents, entre personalitats il·lustres del gironisme ens hem trobat a en Jordi de la Penya Curta qui ha rebut com hem rebut nosaltres l'agraiment dels nostres jugadors quan ha acabat el partit.
A la una del migdia arribàvem a l'estadi, els membres de la Federació de Penyes del Nàstic ens han rebut amb els braços oberts, les abraçades i els comentaris molt positius dels fixatges que ha fet el nostre club dels seus ex jugadors ha fet que el temps passés volant.
Avui hem fet una cosa que potser som pioners al futbol profesional, la Federació de Penyes del Nàstic i nosaltres, en un derbi és molt difícil trobar que dues aficions omplin un mateix autocar per a anar a dinar tots plegats, quan tornàvem de l'hotel, entre els acudits d'en Pocholo del Nàstic, comentàvem els directius de les dues associacions que si ens escorten els mossos a l'arribar a l'estadi com autocar de seguidors de l'equip visitant es trobarien una gran sorpresa al veure baixar seguidors dels dos equips.
Us hem de dir que el dinar ha estat excel·lent, un bufet lliure a un hotel de quatre estrelles i amb totes les atencions per part del seu director ha fet que tots els que avui hem gaudit de l'estada a aquest hotel ja desitgem repetir-ho molt aviat.
Després del dinar hem fet un intercanvi de regals, de la mateixa manera que ells i nosaltres estem contents amb els detalls físics que ens hem fet, el millor regal que hem rebut les dues aficions ha estat l'amistat que en tot moment ha regnat a aquest dia.
Mostra d'aquesta amistat ha sigut quan després d'assolir un punt d'or, la dona d'un directiu de la Federació de Penyes del Nàstic, filla de Girona, ha rebut per part de la nostra penya una samarreta amb els nostres colors, en resposta a una petició feta per ella.
En fi amics, hem passat un gran dia a on els nostres jugadors i entrenadors han donat una mostra més de la seva profesionalitat i entrega al nostre club.

1 comentari:

Anònim ha dit...

EL VIAJE FUE UNA PASADA!!!! LASTIMA EL TIEMPO!!!LO MEJOR EL TXACOLI Y LOS PINXOS...!!!!