Quina colla!

Divendres a la nit sortíem cap a Donostia per a viure un viatge en el que a tots ens ha deixat la sensació de que més que una penya som una colla d'amics.
El dissabte de bon matí ja passejàvem per l'avinguda República Argentina, l'Hotel Maria Cristina i el Teatre Victoria Eugenia eren els primers objectius de les nostres càmeres.

Al migdia, la Sociedad Gastronómica "El Cangrejo" va ser testimoni de la nostra felicitat, el txakolí i les rialles eren els principals ingredients de l'espera del dinar.

Un dinar magnífic, el cuiner en Javier, als seus 81 anys és una persona plena de vida, un pica-pica, una vedella guisada excel·lent i un flam fet per ell amb nata van fer les delícies de tots els comensals.

A la tarda passejàvem pel Boulevard quan una banda de música al veure les bufandes i samarretes del nostre equip va començar a cantar "a por ellos oe, a por ellos oe", nosaltres vam contestar amb la mateixa frase i tot el grup de persones que acompanyaven la banda es van dirigir cap a nosaltres per a donar-nos una forta abraçada, com que no ens fa falta gaires coses per a engrescar-nos vam estar ballant una estona amb ells.

Abans d'anar a sopar ens vam trobar a en Jorquera, en Dorca i en Manga, tot amabilitat i bon rotllo, vam fer unes fotos i ens van informar de la lesió d'en Gerard al qui li desitgem una ràpida recuperació.

Ja a la nit, a l'Ametzagaña vam rematar el dia, els balls i les bromes eren els protagonistes. Aprofitem per agrair a l'Alberto Benedicto i a tot el seu equip de l'hotel el tracte rebut.

Com ja és tradició allà a on anem, aquest cop també hem participat de l'alegria d'uns nuvis, l'Eli i en Sergio celebraven el seu enllaç a l'hotel, des d'aquí els hi desitgem molta felicitat.

Diumenge dinàvem a Casa Alava, el seu propietari ens mostrava orgullós la rajola penjada que li havíem entregat la temporada passada.

A l'estadi ens vam fer notar i molt, no érem gaires però els crits a favor del nostre equip i el color blanc-i-vermell no hi van faltar a les grades d'Anoeta.

També vam aprofitar aquest partit que ha estat un dels millors del nostre equip que recordem, per a estrenar una pancarta dedicada a en Manga.

Cap a un quart de vuit tornàvem cap a Girona, a la primera parada que vam fer vam aprofitar per a menjar uns entrepans que en Joseba de la penya Altza ens havia preparat. La veritat és que quan un viatge et deixa aquest regust és degut a que ha estat viscut per persones meravelloses, no només els que hem anat sinó també els que ens han rebut.