Papa,¿per què som del Girona?

No hi ha una explicació lògica, és un sentiment, quan més difícil és la situació els gironins demostrem que tots som un, ahir des del primer jugador fins a l'últim seguidor vam anar a per la victòria, un triomf al que ja havíem estat acreedors..
Quan els nostres fills tenen avui com un dels seus herois a l'Albert, ens adonem que ni Cristianos ni Leos, potser s'ha perdut al mon del futbol el que que no s'hauria d'haver perdut mai, perquè els nostres fills es senten més identificats amb en Xumi que va revolucionar el partit, amb en Jose a l'esquerra que no és la seva o en Chechu, sense desmerèixer a en Brian o Almirón i a tot l'equip. I és que ha sigut tot l'equip, quan diem que tenim un gran grup humà, només us havíeu de fixar com ha celebrat el gol tota la banqueta i en això quelcom de culpa també té en Cristóbal.

I quan ens referim als papas, fem esment a tots els que estan treballant pel futbol base de l'entitat, Vivis, Lladós, Anna i penyistes com en Joan Carles o en Caravaca. Ahir va ser una altra mostra, el juvenil no va poder amb el Zaragoza, però tant l'equip com els seus pares i els penyistes vam passar un dia inoblidable.