Comencem aquest article amb la mateixa il.lusió que varen viure els veterans del Barça amb els 
veterans del nostre club el partit de divendres, els crits d'ànim a en Toni es van barrejar amb les salutacions d' un gran porter a l'ombra de l'Aroca, en Miquel Salvà. I parlem de porters veterans, no tan sols perquè la penya va estar a Montilivi divendres, és també perquè dissabte en Belmar, porter que a l'any 81 va defensar els nostres colors, a Albacete quan va veure les nostres cares pintades dels colors blanc-i-vermells, es va presentar amb la humilitat de tots els que han passat per Montilivi.
Ens va di
r que va ser conegut com en Belmas, gràcies a un gran locutor de radio.
Dissabte vam sortir molt puntuals, dos minuts després de les vuit del matí començàvem vint-i-dues hores de viatge per a viure dues hores d'un intens partit.
Els acudits del conductor barrejats amb els encertats comentaris d'un dels nostres il.lustres viatgers com el pare d'en Zipi i Zape
del Girona, Jose i Àngel, l'Antonio, passès molt més ràpid.
Un dels millors moments del desplaçament va ser viure el passar tota una autovia per dins de les seves entranyes.
Allà ens esperava un gran dinar, no us espanteu els crítics, cadascú es va pagar el seu.
La veritat és que mai, i mireu que la nostra penya a Donosti va 
portar el mateix nombre de persones el primer any que vam pujar a segona, ha viscut tan intensament el partit com el que vam viure ahir, agraïr a la Penya Miki Albert i a la Penya Guixols Costa Brava, els bombos i les grans persones que són. Com la Mascota de l'Albacete, els que vam tenir el plaer de parlar amb ell, entre d'altres, la Sandra que va fer la foto al que us escriu, sabem de la seva vàlua.
I tot gràcies a unes persones, gràcies Óscar, gràcies Ramón (per estar a Mahó i a Mutilva com a aficionat i ara com a president) i sobretot gràcies Josep Delgado.
Ens va di
r que va ser conegut com en Belmas, gràcies a un gran locutor de radio.Dissabte vam sortir molt puntuals, dos minuts després de les vuit del matí començàvem vint-i-dues hores de viatge per a viure dues hores d'un intens partit.
Els acudits del conductor barrejats amb els encertats comentaris d'un dels nostres il.lustres viatgers com el pare d'en Zipi i Zape
del Girona, Jose i Àngel, l'Antonio, passès molt més ràpid.Un dels millors moments del desplaçament va ser viure el passar tota una autovia per dins de les seves entranyes.
Allà ens esperava un gran dinar, no us espanteu els crítics, cadascú es va pagar el seu.
La veritat és que mai, i mireu que la nostra penya a Donosti va 
portar el mateix nombre de persones el primer any que vam pujar a segona, ha viscut tan intensament el partit com el que vam viure ahir, agraïr a la Penya Miki Albert i a la Penya Guixols Costa Brava, els bombos i les grans persones que són. Com la Mascota de l'Albacete, els que vam tenir el plaer de parlar amb ell, entre d'altres, la Sandra que va fer la foto al que us escriu, sabem de la seva vàlua.
I tot gràcies a unes persones, gràcies Óscar, gràcies Ramón (per estar a Mahó i a Mutilva com a aficionat i ara com a president) i sobretot gràcies Josep Delgado. 
1 comentari:
Otro gran viaje para guardar en el recuerdo!Dá gusto ver como la familia gironina cada vez crece más,y dá gusto viajar con un grupo humano tan bueno. Y sobretodo es un orgullo defender los colores del Girona tanto en montilivi como por otros campos de España!
Una lástima que ningun medio se haya echo eco de lo bien que representemos al girona en albacete porque NOS HICIMOS NOTAR!!!endavant girona que ESTO SÓLO ES EL PRINCIPIO DE UN GRAN EQUIPO Y UNA GRAN AFICION!!
Publica un comentari a l'entrada