Visitàvem a tot un equip en posicions d'eliminatòries d'ascens, que venia de guanyar a tot un Espanyol en l'anada de la seva eliminatòria de la Copa del Rei, motiu pel qual dubtem que algú es pensés que la visita al Nuevo Arcángel seria bufar i fer ampolles.
El Córdoba ha demostrat les raons que el fan un conjunt capdavanter en aquesta Liga Adelante i ens ha donat més d'un ensurt que ha fet treballar a Santamaría i els seus defenses, però el Girona ha mostrat una cara que, com a mínim ens fa estar esperançats.
Entre les lògiques arrancades locals amb molt de perill, els blanc-i-vermells han aconseguit portar la batuta del joc durant forces minuts, sobretot a la segona part, però ni Juanlu, ni Benja ni Coro han estat suficientment encertats davant el marc defensat per Alberto. Aquests continuïtat en el joc d'atac, i a més en un partit complicat lluny de casa, ens fan tenir confiança en les possibilitats del que ha de ser aquest nou Girona de 2012, el que s'escapi del descens.
Els nervis en veure que les aproximacions gironistes no eren materialitzades no ens els pot treure ningú. Els immortals que estàvem seguint el partit al Bon Ibèric hem patit fins al final i com a exemple tenim al nostre amic i soci Óscar, que ha afirmat que "hauria rebentat" si el debutant Óscar Díaz hagués marcat la ocasió que ha tingut per empatar en temps afegit i que ha marxat fregant el pal.
Patim més o menys en el proper partir contra el Recre, sabem que després venen dos partits seguits a casa (Murcia i Celta), on haurem de donar el tot pel tot per aconseguir 6 punts que serien un regal del cel. Ja anem contant els dies que falten i tot...
El Córdoba ha demostrat les raons que el fan un conjunt capdavanter en aquesta Liga Adelante i ens ha donat més d'un ensurt que ha fet treballar a Santamaría i els seus defenses, però el Girona ha mostrat una cara que, com a mínim ens fa estar esperançats.
Entre les lògiques arrancades locals amb molt de perill, els blanc-i-vermells han aconseguit portar la batuta del joc durant forces minuts, sobretot a la segona part, però ni Juanlu, ni Benja ni Coro han estat suficientment encertats davant el marc defensat per Alberto. Aquests continuïtat en el joc d'atac, i a més en un partit complicat lluny de casa, ens fan tenir confiança en les possibilitats del que ha de ser aquest nou Girona de 2012, el que s'escapi del descens.
Els nervis en veure que les aproximacions gironistes no eren materialitzades no ens els pot treure ningú. Els immortals que estàvem seguint el partit al Bon Ibèric hem patit fins al final i com a exemple tenim al nostre amic i soci Óscar, que ha afirmat que "hauria rebentat" si el debutant Óscar Díaz hagués marcat la ocasió que ha tingut per empatar en temps afegit i que ha marxat fregant el pal.
Patim més o menys en el proper partir contra el Recre, sabem que després venen dos partits seguits a casa (Murcia i Celta), on haurem de donar el tot pel tot per aconseguir 6 punts que serien un regal del cel. Ja anem contant els dies que falten i tot...
1 comentari:
AGNE LO QUE TENDRIA QUE HACER ES TENER UN POCO DE DIGNIDAD Y DEJAR EL GIRONA URGENTEMENTE QUE AL FINAL NOS BAJA DE CATEGORIA PORQUE ESTA FRUSTRADO Y LO QUIERE PAGAR CON EL GIRONA YA QUE SE LO TENIA MUY CREIDA SU MENTIRA DE IR A ENTRENAR AL BARÇA B PARA PRESIONAR AL GIRONA Y ESTO LO ESTAMOS PAGANDO CARO TODOS LOS AFICIONADOS DEL GIRONA Y REALMENTE ES UNA PENA QUE NUESTRO EQUIPO NO SIGA EN LA CATEGORIA POR CULPA DE UN FRUSTRADO.
Publica un comentari a l'entrada