diumenge, 2 de setembre del 2012

Partit de llautó, punts d'or

Abans de donar el nostre punt de vista sobre el partit, ens hem d'unir amb orgull a l'homenatge que el Girona FC va fer al nostre tresorer Rafael Baone per la seva fidelitat als colors blanc-i-vermells. Són molts anys els que porta en Rafael seguint al nostre equip, tant a casa com a fora, i participant activament en la seva vida social (accionariat, penyes...). Algú que ha estat lleial quan ser gironista era gairebé heroic (Primera Catalana, Tercera Divisió...) mereix sens dubte aquest reconeixement públic més que ningú. Fem extensiva la felicitació que enviem a en Rafael als altres tres socis que van ser obsequiats pel club amb una samarreta firmada per la plantilla com agraïment simbòlic per la seva continuada estima per l'entitat. ¡Enhorabuena Rafael!
El matx va ser força ensopit. Nul ambient a l'estadi (1500 socis van preferir quedar-se a casa en lloc d'apropar-se a Montilvi), cap dels dos equips encertat... si ens diuen que és un partit de la lliga grega ens ho creiem, però no precisament per la coincidència dels equipaments amb els d'Olympiacos i Panathinaikos, si no més aviat per la manca d'espectacle sobre la gespa. Però és clar, no podem esperar exhibir-nos en tots els partits tal i com vam fer a Guadalajara. Més aviat el patró que seguiran moltes jornades serà el de dissabte: partits igualats, en ocasions deslluïts, en els que s'ha de suar tinta per puntuar. La bona notícia? Que en 7 dies hem vist que el Girona pot oferir-nos dues cares segons el tipus de partit i en totes dues ha aconseguit la victòria. Quelcom molt important per anar amb pas ferm cap a la salvació i qui sap si més amunt.   
El gol de la victòria l'únic de bo que va tenir és que va entrar, ja que va ser un autèntic xurro. Errada del porter, rematada de cap de Tébar (diuen que en fora de joc) i misto del defensa dels lleonesos sota pals. Però és el que dèiem, si en fem molts així i ens serveixen per sumar molts punts, ens sabran igual o millor que els hi va saber als argentins el famós gol de Maradona a Anglaterra al Mundial del 86. Llàstima que en aquesta acció esgotéssim la nostra dosi de fortuna. Ens hauria vingut molt bé en la dura entrada que va lesionar a Eloi Amagat i que el tindrà quatre setmanes de baixa. Des d'aquí li volem fer arribar tot el nostre suport: el volem ben aviat tornant-nos a deixar bocabadats amb els seus gols.  
La resta del partit es resumeix en molta insistència de la Ponfe però sense aconseguir més que un parell d'ocasions sense gaire perill. El Girona, passats uns 20-25 minuts de control inicial, va limitar-se a atacs esporàdics i va estavellar una pilota al travesser. D'aquells enfrontaments que deixen bon regust al acabar per saber que s'ha caçat a la presa sense gastar gaires bales. Per això i perquè seguim tercers. Molts dels immortals presents ahir a l'estadi ja planejaven celebrar amb els jugadors el bon inici de lliga aquest dimarts amb els jugadors al sopar dels IV Premis de les Penyes del Girona FC. Es preveu que aquesta sigui l'edició més multitudinària de les celebrades fins al moment. Us en tindrem informats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un homenaje merecido a un gironista de corazón. Grande Rafa.