dissabte, 4 de juliol del 2015

Un congrés de primera

Amics, quan una família viu moments difícils s'estrenyen molt més els llaços que la uneix, podríem dir que és el que hem viscut el cap de setmana passat a Elx, si els congressos anteriors havien estat  extraordinaris, en aquest s'han afegit dos fets que li han donat un plus d'emotivitat que el convertirà en un dels més recordats de la història. Primer per la solidaritat mostrada per totes les penyes d'Espanya amb l'afició il·licitana i segon per l'emotiu homenatge que es va brindar a la memòria de l'Edmundo Bazo, representant de les penyes del Barça a AFEPE.
L'expedició gironina sortia molt d'hora la matinada del divendres per trobar-nos amb els seguidors del Nàstic a les set del matí al Nou Estadi. Abans d'arribar a Tarragona, el fill de l'Edmundo ens anunciava la mort del seu pare després d'haver estat lluitant com un "jabato" contra el càncer, pels qui hem tingut el plaer de conèixer la seva amabilitat i cavallerositat va ser un pal molt dur.
Ja coneixeu l'amistat que ens uneix als seguidors del Nàstic, motiu pel qual vam decidir compartir autocar amb ells fins a Elx i la veritat és que aquesta sintonia va fer que el viatge se'ns fes molt curt.
Ja a Elx vam dinar les dues aficions plegades i a la nit ens vam afegir a les més de 500 persones que van assistir a l'acte inaugural del congrés en un marc incomparable envoltats de palmeres.
El dissabte al matí teníem l'acte central del congrés al Palau de Congressos de la ciutat, allà ens vam reunir amb el director de seguretat de la LFP, Alfredo Lorenzo, qui ens va anunciar les mesures que s'aniran instaurant per treure dels estadis als violents.
També es van entregar els premis al "Silbato de Oro" a Mateu Lahoz com a millor àrbitre de primera i a Medie Jiménez com de segona. Mateu Lahoz va destacar que són persones de carn i ós com tots nosaltres, certament, com que estava allotjat al mateix hotel que nosaltres vam tenir l'oportunitat de conèixer la seva humanitat juntament amb la seva família. Medie Jiménez ens explicava la seva especial il·lusió en rebre aquest premi ja que és un reconeixement de l'afició que és el millor que li pot passar a un àrbitre.
L'acte es va tancar amb un llarguíssim aplaudiment a l'Edmundo que va fer que el Palau s'inundés de llàgrimes d'emoció de tots els assistents.
Al dinar vam fer entrega d'un obsequi als amfitrions, una gran copa que van rebre amb crits de "campeones, campeones", una caixa de galetes Trías i una ampolla de ratafia, regals típics que el nostre vocal Josep, s'encarrega de proporcionar al més pur estil Revilla.
El diumenge va ser el torn de l'estadi Martínez Valero. Allà es va disputar un campionat de futbolí, el nostre equip va tenir l'honor de disputar el partit inaugural contra els del Zaragoza, els resultats no van acompanyar però vam ser uns molt dignes rivals en tots els partits.
Mentre uns feien una visita guiada per tot l'estadi, d'altres feien amistat per les terrasses que l'envoltaven. Així vam tenir el plaer de conèixer a l'Anabel Suárez, la primera entrenadora que va tenir l'Alfredo Ortuño quan era prebenjamí. Imagineu-vos el que va representar per l'Alfredo aquesta noia que quan va fitxar pel Girona, a Lorca li van concedir un premi i va triar a l'Anabel per a què fos l'encarregada d'entregar-li.
Després del dinar els amfitrions ens van fer entrega d'una Dama d'Elx, la delegació de Málaga ens va obsequiar amb una bufanda i la de la Ponferrafina, una ampolla de vi.
Molt cansats, però molt feliços vam tornar cap a casa, encara a Tarragona vam fer una copa de comiat amb els companys d'expedició, allà, entre abraçades ens desitjàvem molta sort per la próxima temporada.
Ens deixem moltes coses per explicar, aquests tres dies han donat per molt però podríem resumir-ho com el congrés de la solidaritat i l'emotivitat. El gran treball fet per l'AFEPE, la Federació de Penyes de l'Elx i els seus voluntaris i l'afecte mostrat per tota la ciutat d'Elx ha fet possible un congrés de primera.