Diumenge era una d'aquelles dates a les que un immortal sempre fa un lloc a la seva agenda: l'enfrontament contra el Gimnàstic de Tarragona. Aquest cop va tocar rebre a l'expedició grana a casa nostra, en la que ha estat la trobada més nombrosa de les que aquesta temporada hem fet al 106. Ja havíem organitzat altres reunions amb prop d'un centenar de persones aplegades a la Plaça de l'Assumpció (contra el Villarreal i el propi Nàstic en anys anteriors), però aquest cop vam superar aquesta xifra amb escreix, fins al punt d'esgotar totes les taules i cadires del restaurant. Sort en vam tenir que alguns dels nostres socis van comprendre que el més important era fer sentir com a casa als nostres convidats i no van dubtar a cedir-los-hi el lloc i dinar a la barra o directament en un altre local, com va fer en Lluis Sabater i la seva família. Van demostrar comprendre com important és sentir-te ben tractat en un desplaçament amb el teu equip lluny de la teva ciutat i el bon regust que deixa de la nostra penya, del nostre club i de la nostra ciutat.
Tot i aquest allau humà arribat a la nostra seu i les lògiques complicacions logístiques, es pot dir que tot va anar com la seda i la gent que viatjava en els busos organitzats per la Federació de Penyes del Nàstic van gaudir de valent, tan de l'abundant dinar que els van preparar la San, en You i companyia, com cantant, ballant i fent-se divertides fotos amb tots nosaltres. Si quelcom caracteritza als membres i simpatitzants de l'associació presidida per la nostra amiga Dolors Vargas és que entenen el futbol com una manera de passar-ho bé, i això no pot estar més d'acord amb els nostres ideals. Precisament a la Dolors, com a representant de l'afició nastiquera, va ser a qui vam entregar la nostra clàssica bandera i el no menys clàssic pack de galetes Trias i ratafia que com sempre ens porta el nostre vocal Josep des de Santa Coloma de Farners. Aquest cop, curiosament, a més de les bufandes d'alguna de les penyes que ens visitava, vam rebre la versió tarragonina de l'obsequi d'en Garru: una ampolla de licor Chartreuse i unes galetes típiques de la Imperial Tarraco.
El partit no es presentava fàcil: rebre un equip amb la confiança que dóna ser a les posicions que donen dret a jugar la promoció d'ascens mai no és senzill, i si ho fa acompanyat de més de 500 seguidors encara menys. Si per acabar-ho d'adobar l'àrbitre et deixa, en una decisió molt discutible (tant que els comitès l'han acabat anul·lant), amb un jugador menys, ja sembla missió impossible. I si a sobre als pocs minuts els visitants s'avancen al marcador ja es podria dir que has begut oli... excepte si ets el Girona. Més d'un immortal, en acabar el partit gairebé sense veu, es mostrava molt orgullós de l'esforç fet pels nostres amb 10 jugadors. Mata, que va fer un partidàs va transformar un penal que feia justícia en la recta final del partit, després de molts minuts amb els gironistes picant pedra per empatar. La comunió de graderia i equip va ser bestial, Montilivi va tornar a vibrar. Els aplaudidors van ser tot un encert i al nostre bloc de la graderia ens vam encarregar d'acompanyar-los amb confeti i amb els globus blanc-i-vermells que va portat el nostre soci Lluis Sabater.
Des del segon posterior al xiulet que assenyalava el final del partit, la ment dels immortals ja estava a Huesca, pensant en com de bé ens ho passarem en companyia de la Peña Fenómenos Oscenses i animant al Girona en la que volem que sigui un nou triomf a domicili. Els Fenómenos ja ens han anunciat que si fa bon temps tindrem "barrilada" al centre de la ciutat abans de dinar al Club de Tenis del cantó de l'Alcoraz. La motivació a la nostra penya és màxima i sòcies com la Mari han estat treballant per ajudar a que la graderia visitant del camp del Huesca sigui un autèntic carnaval blanc-i-vermell. Els 46 gironistes que viatjarem a terres aragoneses tindrem a la nostra disposició les caretes que ha confeccionat i també 50 aplaudidors cedits molt amablement pel propi club. I per si fos poc, disposarem de Lekic i Mata després de la retirada de les seves sancions. Això no es pot escapar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada