Així som els que vagin com vagin els resultats mai no deixem de mostrar la nostra estima pel Girona. Diumenge passat vam rebre al líder i vam voler fer saber als nostres jugadors que mentre defensin aquest escut amb l'honor que mereix, mai estaran sols. Quan van saltar a la gespa es van trobar amb unes lletres i números inflables formant el nom de l'equip i l'any de fundació i els globus blanc-i-vermells que va portar el nostre soci Lluís Sabater. Segurament ho podríem haver fet millor, però us assegurem que no amb més amor. I a més el Girona va correspondre amb un bon partit en què va plantar cara al Leganés i generar ocasions que d'haver tingut més encert de cara a porta ens haurien donat els tres punts sense complicacions.
Un altre que porta ben dins aquests colors i els ha viscut des de ben jovenet, és el protagonista d'aquests dies a Montilivi: Pere Pons. El migcampista de Sant Martí Vell ha allargat el seu contracte amb el Girona fins al 2018 i al Diari de Girona li va dedicar un reportatge repassant la seva trajectòria, en el que es recordava la seva participació en el Torneig Penya Immortal de categoria cadet que vam organitzar al maig de 2008 a Torres de Palau, un triangular on a més del Girona FC (campió) hi van participar l'Escola de Futbol del Gironès i La Salle. Recordem amb molt d'afecte aquesta competició, va ser tot just el tercer article d'aquest bloc i ens recorda que ja llavors la penya feia costat a tot el que feia olor de blanc-i-vermell. Es per nosaltres tot un orgull que el capità d'aquell cadet gironista hagi arribat a ser una de les estrelles del primer equip. Enhorabona Pere!
I si estem en els bons moments d'aquesta família blanc-i-vermella que formem jugadors, seguidors i tots els que envolten al Girona, no podem oblidar-nos dels que en viuen de més amargs. Fa unes setmanes ens deixava l'amiga Lola de la Penya Saltenca. Feia poc que ens havia acompanyat a Huesca a passar un gran dia acompanyada d'en Xavi, el seu company sentimental. En Xavi és un vell conegut de molts immortals i des d'aquí volem enviar-li, com ja hem fet en persona, molts ànims per superar aquesta pèrdua.
Com a gironistes de tot cor, una de les coses que més ens agraden és deixar ben alt el pavelló blanc-i-vermell allà on anem i diumenge no serà una excepció. Dels prop de 180 aficionats que es desplaçaran a la Romareda des de la nostra ciutat, més de 30 seran immortals. El desplaçament, com ja vam comentar en l'entrada anterior, l'organitza l'Associació de Voluntaris del Girona FC i nosaltres hi hem col·laborat recollint inscripcions a la nostra seu i posant-nos al seu servei pel què necessitessin. A l'hora de dinar i com ja és tradició cada cop que els nostres equips s'enfronten, la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo ens ha muntat un bon dinar de germanor al que assistiran també els representants de la Federación de Peñas del Real Zaragoza i de la resta de penyes gironistes que també viatgen a terres aragoneses.
Per concloure, seguim amb actes que fan honor a la nostra manera d'entendre el futbol. Dissabte una delegació immortal formada pel nostre president Pepe Sierra, el secretari Fran Lara, el tresorer Javi Rina i el vocal Josep Garolera van acompanyar als amics de la Peña Lehoi Beltz de l'Athletic Club a Barcelona en la seva inauguració. Una vetllada genial, en la que vam tenir el privilegi de ser l'única penya d'un altre equip en fer acte de presència. Iribar fent-se una foto amb la nostra bufanda, els regals que ens vam intercanviar (inclosa la ratafia i les galetes de Santa Coloma d'en Garru) i el gran tracte dispensat pels nostres amfitrions van ser els plats forts de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada