dimecres, 27 d’abril del 2016

Ajudem a que sigui un camí de roses


Quina embranzida hem agafat! El Girona va passar com un huracà pel Carlos Belmonte d'Albacete i va endur-se tres punts més que el deixen a un punt de les posicions de promoció d'ascens a Primera. El somni de jugar-la per segon any consecutiu i quart en la història del club ja no és tan somni. I tot gràcies a l'encert i l'esforç d'aquesta plantilla i el seu cos tècnic que jornada a jornada demostren que el Girona no és el millor equip de la segona volta per casualitat. Que l'equip surt mentalitzat ho demostren els gols del nostre Matador Jaime Mata a l'inici de cada part. El primer va aconseguir-lo transformant un penal, per a alguns dubtós, que va deixar l'Alba amb 10. L'opinió majoritària del bon grapat d'immortals que van anar a veure el partit al 106 era que l'acció va formar part de l'estranya justícia futbolística que compensa en unes jornades el que et treuen en d'altres. El que es ben segur és que en l'esclat d'eufòria amb el 0-3 marcat per Lejeune ja ningú ho tenia present.


La Diada de Sant Jordi va ser rodona gràcies al triomf gironista, però entre gol i gol hi va haver temps per a la tradició. El nostre soci Joan Casermeiro va escollir la seu de la Penya Immortal per fer entrega de dues roses a dues de les dones de la seva vida, la seva mare Maria i la seva gran amiga Mari. Tot un detall, qui dubtava que els immortals som uns cavallers? Esperem que aquest final de temporada que el Girona encara en un estat de forma tan bo pugui ser un camí de roses pels blanc-i-vermells. Del nostre cantó no li faltarà mai tot el suport possible per fer que així sigui.


I parlant de suport, en un club de futbol no podem obviar el paper de les penyes com a puntal de l'animació i l'agitació de la massa social. Diumenge celebrarem el dia de les del Girona amb la IV Trobada de Penyes, que aquest cop canvia de format i constarà de tres punts claus. El primer serà el torneig de botifarra interpenyes en el qual participarà una parella en representació de cada associació. El mateix es disputarà al Bar Chip&Ron, seu de la Penya Saltenca. La segona parada de la festa serà Can Marcos, el restaurant de Vilablareix on la Penya Eloi Amagat té la seva seu. Allà tindrà lloc el dinar de germanor al que es preveu que assisteixin gairebé un centenar d'aficionats (hi han 86 inscrits de moments, 28 d'ells immortals). Un cop degustat el deliciós menú que ens tenen preparats, arriben els postres amb el tercer acte de la diada, el que ens uneix a tots: anar a Montilivi a empènyer a l'equip dels nostres cors cap a la consecució del desitjat objectiu.


Amb la missió de fer d'aquest partit, com comentàvem abans, un camí de roses pel Girona, hem llençat una crida a l'afició per tornar a tenir un mar de banderes blanc-i-vermelles a la graderia. Volem exhibir el nostre orgull de ser d'aquest club i deixar ben clar a l'equip que mai no els faltarà un crit d'ànim de la seva afició quan se l'estiguin jugant, passi el que passi. Per això és important demostrar que el gironisme està viu i té iniciativa per fer coses com aquesta. Aquest diumenge, nosaltres, amb la blanc-i-vermella. I tu?