Immortals, gironistes i amics tots: que durant dues setmanes el Girona hagi jugat els seus partits fora de casa no significa, ni molt menys que aquesta penya hagi estat adormida. Ni molt menys. Se'ns ha ajuntat tanta cosa per explicar que aquesta setmana publicarem dos articles. En aquest primer repassarem el nostre particular festival d'Eurovisió, el qual, a més de per passar una bona estona entre tots els assistents, va servir per recaptar fons pels damnificats pels terratrèmols que encara avui afecten un poble germà com és el de l'Equador.
Gairebé una quinzena dels immortals més marxosos van voler participar al concurs de Sing Star, que va comptar amb l'inestimable suport tècnic del nostre amic Marc Escarrá i els CDs amb cançons d'ahir, avui i sempre que ens va portar la nostra sòcia Sandra. L'estrella de la nit, tot i no guanyar, va ser la més jove entre els qui van agafar el micro, la Nerea, que gràcies a la seva gran interpretació d'alguns temes d'Operación Triunfo, es va plantar a la final. Per si això fos poc, la sort la va somriure i es va endur el pernil que vam sortejar també a benefici d'Equador. Enhorabona!
La Movida Madrileña, els èxits dels 60 i 70, el gran Nino Bravo... tots van tenir el seu moment de glòria interpretats per les goles dels nostres valents. A destacar la connexió amb el públic del nostre president Pepe (en alguna cançó no li va caldre ni mirar la lletra del karaoke) i el fet de comptar amb nosaltres amb quatre membres de la Penya Saltenca, entre ells la Sandra, que va quedar tercera. L'afició blanc-i-vermella unida per una bona causa. El micròfon d'or com a guanyadora del concurs va ser per la Mari, que va imposar-se en una disputada ronda final. A més de la satisfacció de donar un cop de mà als qui en aquest mateix pateixen a l'altre cantó de l'Atlàntic, va tenir el plaer de lluïr guardó a les pàgines del Punt gràcies a la insistència del nostre soci Joan Casermeiro.
La quantitat recaptada potser és lluny de les grans xifres que poden aportar entitats més potents, però creiem que el més important és posar el nostre granet de sorra per respondre a un país amb el que tenim tants lligams històrics tal i com ens agradaria que es fes si la catàstrofe s'hagués produït aquí. A través d'un contacte cercat pel nostre tresorer Javi Rina, els diners recaptats serviran per fer arribar ajuda al poble de Jama, un dels més afectats pel sisme, i a l'hospital de campanya instal·lat a la zona de Cojiminies. En concret podrem adquirir 6 caixes de béns de primera necessitat. Cadascuna està composta per 1 litre d'oli, 1 quilo d'arròs, 1 quilo de fideus, 3 llaunes de tonyina, 1 llauna de frijoles, 1 llauna de llenties, 1 paquet de galetes, 1 paquet d'espelmes i llumins, 4 litres d'aigua i 1 pot de repel·lent contra mosquits. Endavant Equador!
No va fer falta esperar gaire per tornar a veure el 106 ple de gom a gom, l'endemà del certamen solidari el Girona jugava un important partit contra el Córdoba a l'Arcángel amb les càmares de Movistar + com a testimonis i gairebé una cinquantena de gironistes van triar la nostra seu per seguir les evolucions sobre la gespa dels homes de Machín. Gespa que per cert estava ben mullada per l'abundant ruixat que va caure a la ciutat de la Mesquita (prometem que no va tenir a veure amb els galls proferits per més d'un la nit anterior, palabrita del niño Jesús). Tot això va contribuir a un partit poc vistós, on els locals van rendibilitzar al màxim les seves ocasions de gol, entre elles el del que li va donar la victòria i el Girona va tornar a trobar-se, com li passa estranyament a vegades, sense saber materialitzar el perill que crea. A destacar el bon partit de Carlos Clerc, que cada jornada ens demostra que triar-lo com a substitut del gran Cifu va ser un encert. Malgrat marxar amb un regust amarg per la derrota davant un rival que feia 4 mesos que no guanyava al seu estadi, a l'ambient s'hi respirava la il·lusió d'una afició disposada a donar-ho tot en els partits que queden i uns quants dels presents es van citar a Elx per a animar al Girona en directe... però això ja serà cosa del següent article.
No va fer falta esperar gaire per tornar a veure el 106 ple de gom a gom, l'endemà del certamen solidari el Girona jugava un important partit contra el Córdoba a l'Arcángel amb les càmares de Movistar + com a testimonis i gairebé una cinquantena de gironistes van triar la nostra seu per seguir les evolucions sobre la gespa dels homes de Machín. Gespa que per cert estava ben mullada per l'abundant ruixat que va caure a la ciutat de la Mesquita (prometem que no va tenir a veure amb els galls proferits per més d'un la nit anterior, palabrita del niño Jesús). Tot això va contribuir a un partit poc vistós, on els locals van rendibilitzar al màxim les seves ocasions de gol, entre elles el del que li va donar la victòria i el Girona va tornar a trobar-se, com li passa estranyament a vegades, sense saber materialitzar el perill que crea. A destacar el bon partit de Carlos Clerc, que cada jornada ens demostra que triar-lo com a substitut del gran Cifu va ser un encert. Malgrat marxar amb un regust amarg per la derrota davant un rival que feia 4 mesos que no guanyava al seu estadi, a l'ambient s'hi respirava la il·lusió d'una afició disposada a donar-ho tot en els partits que queden i uns quants dels presents es van citar a Elx per a animar al Girona en directe... però això ja serà cosa del següent article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada