Amics, estem vivint, potser, una de les setmanes més alegres del gironisme, si el futbol són sensacions, les d'enguany res tenen a veure amb les de l'any passat, arribem un any més a la promoció d'ascens, un terme molt més maco que l'anglicisme que hom utilitza, en estat de gràcia i amb eufòria, ingredients que encara que no és sinònim d'èxit i menys al futbol, sí que ens fan somiar en aconseguir allò que el futbol ens deu.
Els qui ens vam desplaçar a Ponferrada vam viure l'altra cara de la moneda amb els seguidors castellans, una gran afició i una gran gent, ens vam abraçar abans i després del partit, era emocionant veure com seguidors gironins consolaven als locals que sortien del camp plorant mentre els mateixos seguidors locals ens deien que la seva derrota servís de quelcom i que ens volien veure a primera.
La Mari Carmen, presidenta de la Federacio de Penyes de la Ponferradina i el seu marit Miguel, animador oficial de les seves festes, ens van tractar de 10, un ^"botillo" espectacular, plat típic de la terra va fer les delícies dels qui es van afegir al dinar de germanor organitzat durant la setmana entre les dues aficions.
La Deportiva ha baixat, però amb el cap ben alt i estem segurs que ben aviat recuperaran el lloc que la seva gent mereix.
Els qui no van viure aquesta part amarga de la jornada van ser els qui es van quedar al 106, gran ambient i esclat d'eufòria quan vam segellar l'entrada a la promoció per la porta gran, un 106 que el volem tornar a veure ple de gom a gom aquest dijous a les 8.
I és que som un equip, afició, penyes, jugadors, empleats i directiva, tots estem treballant i gaudint units perquè el somni d'una vegada per totes es compleixi i així dilluns, uns quants voluntaris de les diferents penyes, amb el somriure d'orella a orella es trobaven a Montilivi per plegar els ja mítics aplaudidors que repartirem diumenge a l'estadi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada