Companys gironistes, la setmana passada vam ajornar la sortida a la llum d'aquest article per considerar que podria tenir poc suc, però els darrers quatre dies ens han demostrat que només es tractava de la calma que precedeix a la tempesta. Més que tempesta va ser una tromba d'esdeveniments en els quals vam fer penya i gaudir del futbol amb l'esperit que més ens identifica.
Començarem la crònica amb el desafortunat Mallorca-Girona que vam seguir plegats al 106. Va ser un partit d'aquells que deixen a la parròquia immortal amb mal cos, ja que a més de perdre, l'equip va tenir moltes dificultats per arribar a porteria, ens vam fer un gol en pròpia porteria i el rival va tenir-ne prou amb un xut i mig per emportar-se els tres punts. Malgrat tot, la proximitat de la jornada intersetmanal ens va fer tornar a casa confiats de veure una reacció dels jugadors gironistes.
El partit contra el Mirandés va ser d'aquells en els que les obligacions laborals dels aficionats blanc-i-vermells ens fan estar en família a Montilivi. Va tallar-se la ratxa creixent de bones entrades amb només 3.500 fidels a la graderia, si bé no és comparable la comoditat d'assistir a un partit en cap de setmana amb els entrebancs que presenta un dia feiner. Tenint en compte les xifres d'assistència de l'any passat, 3.500 està molt bé. La nostra penya no va fallar i un bon grapat d'immortals vam veure com en una única badada defensiva volava la possibilitat de sumar un nou triomf, com ja havia passat en altres partits. Com a mínim el Girona va afegir minuts de "xup-xup" a aquesta nova recepta de Pablo Machín, que de ben segur acabarà fent les delícies de tots els seguidors. De mica en mica i sense perdre la fe.
Hem comentat que el Girona-Mirandés el vam viure en família... i molt familiar va ser l'ambient viscut dissabte a la nostra seu, on una vintena d'immortals va reunir-se per celebrar l'aniversari de ni més ni menys que quatre dels nostres socis: la Cristina, en Jordi, la Mari i l'Antonio. També ens van acompanyar tres membres de la Penya Saltenca, que són ja com germans nostres. La foto parla per sí sola, va ser una vetllada de bon menjar, millor beure i celebració d'aquesta passió per l'equip que ens ha convertit en amics. ¡Muchas felicidades a todos!
L'endemà d'aquest vespre d'espelmes i pastissos, tornàvem a tenir en acció al Girona, que visitava a un Getafe que, com passa amb molts equips que pateixen un descens, no s'està adaptant bé a la categoria. La Penya Immortal va tenir una petita representació al Coliseum Alfonso Pérez. Petita per molt gran a la vegada, ja que estava formada única i exclusivament pel nostre president Pepe Sierra, que donat que havia d'assistir dilluns i dimarts al Seminari Nacional de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i l'LFP a Madrid, va aprofitar per avançar el viatge i veure el matx. Ens agrada fer amics allà on anem i en Pepe és tot un especialista en això. Només d'arribar va contactar amb la Federación de Peñas del Getafe CF i els companys de la Peña Marea Azul per viure una gran tarda plegats. El van tractar de meravella, venint-lo a buscar a l'estació i portant-lo a dinar, a fer la prèvia i el tercer temps. A més, va poder seguir el partit amb el president de la federació de penyes local, José Carrascosa, que es va assegurar que la nostra bandera tingués una ubicació privilegiada. ¡Nuestro más sincero agradecimiento a la familia azulona por tantas atenciones!
En paral·lel a tant de gaudi, al 106 també n'hi va haver molt. Sembla que la gent tenia bones vibracions de cara a aquesta jornada i no enganyem a ningú si diem que érem prop de 50 gironistes seguint les jugades dels nostres futbolistes sobre la gespa a través de La Liga TV. La tarda va començar amb una explosió d'alegria amb el gol de Samuele Longo, demostrant altre cop la seva vàlua, i ja no va baixar el ritme. Expulsió d'un rival, gol anul·lat perquè la pilota havia sortit del terreny de joc, control del partit per part blanc-i-vermella, golàs d'Alcaraz per la sentència i fins i tot breus instants d'incertesa amb el penal xiulat a favor dels madrilenys que aquests van acabar errant. Tot el que no havia passat en els darrers partits del Girona va concentrar-se en aquest.
En el breu relat de les peripècies del nostre president a Getafe hem comentat que va assistir a començament de setmana al Seminari de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i la Lliga de Futbol Professional, que va comptar, com és habitual, amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia. En aquesta reunió van tractar-se temes importants per les aficions del futbol espanyol, sobretot en els aspectes organitzatius que, com tots sabem, si es resolen bé ajuden a fer que l'experiència del seguidor a l'estadi sigui millor. Un d'ells va ser la necessitat d'instar als clubs a anunciar el preu de les entrades 10 dies abans del partit per facilitat la planificació dels desplaçaments. També es va parar atenció als drets i deures dels aficionats: l'obligatorietat de l'existència de fulls de reclamació als estadis i el compromís per part de penyes i federacions de comunicar al club local els elements d'animació que portem (banderes, pancartes, bombos...) als viatges fora de casa, entenent-se que en absència de resposta serà permesa la seva entrada al recinte. El Manual de l'Aficionat anirà més enllà amb la confecció d'una autèntica guia pràctica per a l'afició visitant, amb tots els detalls a tenir en compte sobre la ciutat i l'estadi on vagin. Amb aquest objectiu s'ha seleccionat a tres representants d'equips de Primera i tres de Segona per conformar un grup de treball. Ens omple d'orgull que un d'ells sigui Marc Adell, membre de la Policia Municipal de Girona encarregat de la coordinació del dispositiu d'aquest cos de seguretat els dies que hi ha partit a Montilivi. A part de la feina, també hi va haver temps per a seguir aprofundint els contactes amb la resta de federacions de penyes. En Pepe va aprofitar per fer entrega a l'enviat d'una obra del nostre amic i artista Toni Karris en homenatge a Johan Cruyff a l'enviat de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona per aquestes jornades.
Aclaparats per tantes coses explicades? Qui escriu ja n'està una mica fart també, però es deu a aquesta penya a la qual tant estima encara que la seva vitalitat resulti, com en aquests dies, francament desbordant. Dilluns vam tenir doble sessió d'activitat, en Pepe a Madrid i en Javi, l'Óscar, l'Álvaro i en Raúl a Barcelona, on van acompanyar als amics de la nova Penya Mallorquinista Universitària en la seva inauguració. L'acte va tenir un escenari immillorable, l'antiga Fàbrica d'Estrella Damm, i va comptar amb l'assistència de directius i jugadors del RCD Mallorca i també de la seva federació de penyes. Els nostres delegats a l'acte van fer entrega d'una bandera de la penya a la nova associació de seguidors illencs a la Ciutat Comtal, que va correspondre amb unes ampolles de cervesa d'edició limitada. L'afició balear va valorar molt el nostre suport i així en va deixar constància a les xarxes socials.
Tranquils, que ja acabem. Aquest diumenge tenim encara més activitat en clau penya, i és que el gruix dels nostres membres assistirà a la Festa del Soci organitzada pel club com a prèvia al partit contra el Reus. Hi haurà botifarra i beguda de franc per a tots els abonats del Girona FC i a preus populars per a la resta, així com tot un seguit d'activitats per passar-ho bé i engrescar-se per animar amb força al nostre equip. Valorem molt aquest gest per part del club i intentarem estar a l'altura tant al pàrquing de Gol Nord com a la graderia. No hi falteu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada