dissabte, 29 d’octubre del 2016

Llamp de llamp!

Ni l'inseparable company d'aventures den Tintín, el Capità Haddock, hauria pogut copsar amb un dels seus renecs mariners el greu que ens va saber a tots els aficionats del Girona que vam ser aquest cap de setmana a Madrid no poder acabar d'arrodonir-lo presenciant una victòria dels nostres a Vallecas. Procedim a relatar les nostres vivències, que bé podríem titular, al més pur estil Hergé, "Los inmortales en el país de los pichis".


Les primeres vinyetes de l'expedició gironista a la capital d'Espanya ens deixen estampes molt turístiques. La nit del divendres un autocar amb una cinquantena de seguidors blanc-i-vermells sortia de Montilivi en direcció a la Villa y Corte. El viatge va anar com una seda (el cansament de tota la setmana va fer que més d'un quasi ni se n'adonés del trajecte) i abans de les 8 del matí l'autobús ja ens estava deixat a l'estació d'Atocha. Madrid ens va rebre amb unes gotes de pluja, però amb una compra massiva de paraigües econòmics va estar tot resolt. La Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el Retiro, el Congrés dels Diputats... un autèntic tour amanit amb tastets de la variada oferta gastronòmica madrilenya. Curiosament un dels llocs més visitats va ser l'administració de loteria de Doña Manolita, a la que us recordem que fem la competència amb les participacions del 64.352 que venem al 106.

  
Trobar un lloc per dinar en grup en una ciutat que no és la teva sense haver reservat sempre és anar una mica a l'aventura, però qui té amics de futbol mai està sol. Casualment, la Peña Fenómenos Oscenses també era a Madrid per veure al seu Huesca contra el Getafe, així que una trucada i ja vam ser gaudint d'unes cerveses amb en Fernando, en José María i la resta de companys d'aquest grup de seguidors tan estimats per la Penya Immortal. Per si fos poc, el local on ells dinaven era prou gran (i bo, la gent de vida sempre té bon ull) per entrar-hi tots. Una gran trobada que ens fa venir encara més ganes de visitar l'Alcoraz el mes vinent.


Una prova més de com de bé va tenir bones relacions amb les altres aficions la tenim amb la rebuda que ens va dispensar la Federación de Peñas del Rayo Vallecano en els instants previs al matx. En Gelo, en Javi i companyia ens van preparar un gran berenar al Mesón Alberto, a pocs metres de l'estadi. Begudes, un assortiment de tapes de luxe... tot el necessari per carregar encara més les piles de cara al partit que érem a punt de presenciar. Per cloure aquests moments de confraternització va haver-hi un intercanvi d'obsequis (un bonic banderí per part madrilenya i bandera, ratafia i galetes per la gironina) i el nostre desig de poder rebre a la parròquia vallecana que vingui a Montilivi amb tanta amabilitat com la demostrada per ells en aquesta trobada.


Durant els 90 minuts, l'espectacle va ser més a la graderia que sobre la gespa. Per part gironista vam intentar fer-nos sentir, però no és fàcil en camps com aquest, on quan les tres graderies es posen d'acord... s'hi posen de valent. Ens queda la satisfacció que els pocs que vam cantar no vam deixar de fer-ho ni un minut. Pel que fa al futbol, direm que n'hi va haver poc. El del gol del Rayo va ser gairebé l'única acció de perill veritable d'ambdós equips, el que el converteix en just guanyador. Estem segurs que la cara que oferirà el Girona en aquests dos partits seguits que venen a casa serà molt millor. Les coses en defensa han millorat i ja només queda afinar la punteria de cara a porta.


Després del partit a l'hotel, uns a descansar i altres a començar la que va ser una llarga nit abans del llarg camí a casa. Una llàstima no poder fer-ho amb tres punts que l'haurien fet molt més agradable. Malgrat això mai perdem la fe, i menys en dies tan especials per a tots els gironins com aquests, en els que vivim les Fires de Sant Narcís. Per això ja tenim preparat per demà diumenge un bon dinar al Restaurant Tot Brasa per celebrar les fires... i la victòria davant el Numancia! Tots a Montilivi a animar fort!