Amistat internacional

Fa poques hores que els gironistes hem rebut amb alegria la notícia del retorn de Pablo Maffeo a Montilivi, així com la incorporació del defensa Angeliño. Tots dos arriben cedits gràcies a aquest pacte de col·laboració entre el Girona FC i el Manchester City que tan bons resultats ens està donant. Anar de la mà d'un club tan potent en l'àmbit europeu, seriós candidat al títol en una de les lligues més importants del planeta, només ens pot portar coses bones. Més enllà del que és purament esportiu, els citizens són un gran exemple del que aprendre en el camí que ens ha de portar a consolidar-nos com una entitat seriosa, professional i respectada dins del futbol espanyol.

En aquest sentit, l'àrea social del club no ha volgut deixar de banda l'afició blanc-i-vermella, que està cridada ser la força del Girona en aquest procés de creixement. La idea que ens va transmetre Delfí Geli a la darrera reunió de penyes celebrada a Can Vicens (tot demanant discreció fins que tot fos tancat) és que les penyes, punta de llança de la comunitat de seguidors del conjunt gironí, puguem aprendre de l'elevat nivell d'organització dels seguidors del City mitjançant unes jornades de convivència.

El Manchester City Supporters Club és una associació creada l'any 1949 i que agrupa a un total de 8.000 associats dividits en 160 branches locals a Gran Bretanya i la resta del món. Una estructura gegantina que trobaria cert paral·lelisme amb les federacions de penyes del nostre país, si bé a anys llum de la que intentem constituir a Girona amb 10 penyes que potser no arriben als 600 socis entre totes. L'objectiu és que els penyistes gironins podem veure en directe com treballa el MCSC en un dia de partit, coordinant els desplaçaments de les diferents branques a l'estadi, els punts de trobada, les activitats, la venda del seu propi marxandatge, els seus canals de comunicació...

La data escollida serà un dels caps de setmana marcats en vermell en el calendari dels sky blues: el del 26 de febrer, dia en el qual rebran a l'etern rival, el Manchester United, al derbi de Manchester. A més, coincideix amb que el Girona juga a fora contra el Mirandés en una de les dates en les quals no tenim previst fer desplaçament. L'aerolínia Etihad, patrocinadora del City i que dóna nom al seu estadi, s'ha ofert amablement a col·laborar aquesta trobada d'enfortiment de llaços entre persones de ben lluny, quelcom que enllaça amb els valors que vol transmetre. L'empresa  ha ofert 90 places a 25 € als penyistes blanc-i-vermells, incloent-hi vol Barcelona-Manchester, entrada pel City-United i dues nits d'hotel en aquesta localitat de l'oest d'Anglaterra. Ja s'ha acordat que 60 d'elles es repartiran entre les 10 penyes oficials de manera proporcional al seu nombre d'afiliats i 30 es deixaran a disposició de la resta de socis i simpatitzants del Girona. Anirem informant a través de les xarxes socials, però també podeu preguntar sobre els detalls a les seus de les penyes i a les oficines de Montilivi.

A més de les reunions per compartir informació i coneixements, també hi haurà temps, com no podia ser d'una altra manera, per a la gresca i la xerinola, amb visites guiades per Manchester, ruta pels pubs més emblemàtics de la ciutat i un gran dinar esmorzar popular entre el MCSC i les penyes del Girona el matí abans del partit. El nostre vocal Josep Garolera ja té preparades un parell de garrafes de 5 litres de ratafia de Santa Coloma per ensenyar als britànics com ens les gastem els gironins. Potser no ens les deixen pujar a l'avió... però això ja és una altra història!           

Sense por a les altures

El nostre desig és que tots els desplaçaments que fem siguin com el del dia 27 a Huesca. Bona part de culpa de passar una jornada tan divertida i memorable la tenen els nostres amfitrions de la Peña Fenómenos Oscenses. En Fernando, en Tomás i companyia són uns autèntics experts en l'art de passar-ho bé i ens van preparar un dia d'aquells en els quals, encara que el resultat no hagués estat tan bo pels interessos del nostre Girona com finalment va ser, marxes a casa amb un somriure d'orella a orella.

135 gironistes van conformar l'expedició blanc-i-vermella a l'Alcoraz, entre els de l'autocar organitzat per les penyes i els qui es van desplaçar en cotxes particulars. A les 6 del matí un enorme bus de dos pisos de la companyia Calella sortia de Montilivi carregat d'il·lusió i bon humor. Tot sigui dit: encara que la part de dalt donés la sensació de ser més estreta, la veritat és que era força còmode i s'hi podia viatjar sense problemes. El que es diu viatjar amb classe.

El trajecte va ser molt complet. El sorteig del pernil va ser tot un èxit i estem mot agraïts a tota l'expedició per la seva col·laboració. La petita recaptació que es fa ens ajuda a eixugar possibles pèrdues i és sempre ben rebuda. Un altre fet remarcable va produir-se en l'aturada que vam fer per esmorzar. Durant la setmana prèvia al partit dos dels immortals més estimats van fer anys, així que va ser el moment ideal per fer-los-hi una sorpresa i celebrar-ho amb ells. En Pepe i en Sierra van tenir pastís, cançó i dos bonics jerseis oficials de la Penya Immortal marca Erreà com a regal. ¡Muchas felicidades, chicos!    

Com sempre que estàs en bona companyia. el temps passa volant, i en un tres i no res vam arribar a Huesca, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens van rebre amb una emotiva abraçada només de baixar de l'autocar. Són molts anys de passar-ho bé plegats i ja som gairebé com de la família. Tot seguit ens van portar al Bar Rigones (el nom ja prometia) per fer un brunch hipercalòric que ens va permetre aguantar amb forces tot el dia. Aquest contundent esmorzar-dinar estava format per un plat d'ous ferrats, patates fregides, dues varietats de morcilla, botifarra, chistorra i cansalada, no cal dir més. La sobredosi de calories, el bon vi amb el qual les vam regar i les nostres ganes de gresca van fer la resta. El moment de l'intercanvi d'obsequis, en el qual vam fer entrega als amics blaugranes d'una bandera amb els escuts dels nostres clubs i vam rebre la bufanda dels Fenómenos per penjar a la seu, va ser un esclat d'eufòria, amb més d'un centenar de persones cantant plegades i vivint a tot drap la cara més maca del futbol. La Penya Saltenca també va portar una original samarreta com a present.   

Aquí no va acabar la festa. Tot just començava: fora del Rigones ens esperava una xaranga que va acompanyar ambdues aficions en una rua pels carrers de Huesca fins a arribar a la seva part més cèntrica, on vam visitar tot un seguit de bars bevent i fent un mos. En algun fins i tot hi va haver barra lliure de cervesa. Com voleu que no estimem aquesta ciutat i la seva gent? El fart de cantar, ballar i somriure no ens el treu ningú. Tenim gent per la qual va ser el seu primer viatge amb la Penya Immortal i després d'aquesta increïble jornada ens han confessat que ja esperen amb impaciència el pròxim (a Zaragoza, que també promet).

Del partit podem explicar poca cosa que no hagin dit ja els mitjans. El Girona s'està mostrant ferm com pocs equips de Segona, sobreposant-se fins i tot a inesperats entrebancs com el gol que va avançar en el marcador als aragonesos. Abans del descans ja s'havia aconseguit la remuntada amb gols de Portu i Borja i durant la resta del partit va gestionar-se l'avantatge a la perfecció. Fins i tot podria haver-se ampliat si Longo hagués estat fi en un u contra u, però és agosarat demanar més quan aquesta plantilla va ser capaç d'emportar-se els tres punts d'un dels camps més complicats de la categoria (no en va, va ser on ens van eliminar de la Copa del Rei). A la graderia va costar arrencar amb l'animació, però els darrers quinze minuts, quan el Girona més necessitava a la seva gent per donar-ho tot i assegurar el triomf, l'afició blanc-i-vermella va estar de 10. De Primera Divisió. Les afonies del dilluns ho confirmen. Amb l'alegria de la victòria vam tornar a casa, no sense abans felicitar als jugadors per la bona feina i acomiadar-nos del Fenómenos i donar-los-hi les gràcies per aquest, mai millor dit, fenomenal dia. Si voleu tornar-ho a reviure, no us perdeu el vídeo amb les millors instantànies del viatge que va emetre al seu programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona el nostre amic Francesc Sànchez Carcassés, sempre en contacte amb el cor de l'afició gironista.

La setmana passada també va ser molt intensa. Vam començar-la amb una bona nova, com sempre ho és quan s'inaugura una nova penya per recolzar al nostre Girona. Una petita representació immortal va ser present al Bar Pencil en l'acte amb el qual la Penya Pablo Machine va fer la seva presentació en societat. En ell es va homenatjar com mereix al nostre entrenador, en presència del seu cos tècnic, l'Eloi i en Cifu i molts altres amics, com ara l'Enrique Martín. Potser us sona per estar al capdavant de l'Osasuna que ens va treure l'ascens l'any passat, però a part de ser el primer que va donar una oportunitat al futbol professional a en Pablo, vam poder descobrir que és un gran conversador i un malalt del futbol com nosaltres. Per si això fos poc, també vam tenir l'ocasió de xerrar amb altres noms propis del gironisme com en Xavi Agustí, el president Delfí Geli, en Francesc Rebled o l'Albert Mateos, cap de l'àrea social. Des de la Penya Immortal vam voler oferir tot el nostre suport i aquests gairebé 25 anys d'experiència als integrants d'aquesta nova associació, així com convidar-los a assistir als actes i trobades que organitzem.

El partit del Levante era un dels més esperats, prova d'això és que ni la pluja va evitar que més de 6.000 gironistes signessin la millor entrada de la temporada a Montilivi. El líder era una prova de foc per demostrar de quina fusta està feta la plantilla blanc-i-vermella. Vam guanyar i convèncer, donant un clar avís a la resta d'equips: que ningú es pensi que fer-nos caure serà fàcil. A més de l'alegria dels gols de Samuele Longo i Jonas Ramalho, el partit va tenir molta més història. O històric, més ben dit. Un dels jugadors amb més qualitat que hem vist amb la samarreta del Girona, Jandro Castro, va rebre un merescut homenatge i fer la sacada d'honor abans del xiulet inicial del partit contra els valencians. Els immortals no ens vam poder estar de cridar uns "Jandro, Jandro" i aplaudir algú que ens ha fet gaudir tant del futbol, així com d'anar a saludar-lo un cop acabat el matx. Com a curiositat de la jornada, al descans un noi de Bielorússia ens va demanar fer-se una foto amb nosaltres. La nostra fama traspassa fronteres!

Ja va sent tradició que després dels partits matinals del Girona, un bon grapat de socis de la penya ens reunim per dinar en algun restaurant de la ciutat. En aquesta ocasió, donada la bona experiència del dinar de Fires, vam decidir repetir al Tot Brasa i va ser tot un encert. Una trentena d'immortals ens vam degustar un menú com Déu mana per recuperar forces després d'haver-nos mullat pels nostres colors. Si el Girona té la mateixa fam de triomfs que nosaltres a taula, que es preparin l'any que ve a la Liga Santander, que ja venim!