Els reis de La Romareda

De petits, els qui tenien els avis, tiets i similars a prop, de vegades tenien la sort de que els Reis Mags els deixessin algun regalet també a la llar d'aquests parents. Quelcom semblant ens va passar als gironistes a Zaragoza. Allà hi tenim una afició a la qual, més que amics, considerem gairebé com a germans després de tants anys de trobades i bona entesa, i a casa seva vam rebre el millor dels presents: viure una nova jornada inoblidable de futbol amb alegria, diversió i tres brillants punts pel nostre Girona FC.

Encetarem aquesta crònica del fantàstic dia viscut a la vora de l'Ebre repassant un matí que va donar molt de sí. Acabades de passar les festes nadalenques i les seves despeses, molts esperaven una resposta molt minsa de l'afició gironista davant un desplaçament el 8 de gener. Homes de poca fe. Malgrat que va atipar-se de valent en els dinars familiars, el poble blanc-i-vermell va demostrar que té fam de veure al seu equip triomfant pels camps de tota Espanya. 80 seguidors (més de 40 d'ells socis i simpatitzants de la Penya Immortal) van viatjar en els dos autobusos que van sortir a les 6 del matí de diumenge des de Montilivi, mentre que prop de 80 més van decidir arribar a la província natal de Francisco de Goya y Lucientes pels seus propis mitjans. Un cop arribats a destí, va ser moment de gaudir de la ciutat. Uns van optar per la sempre interessant visita a la Basílica del Pilar i altres, que potser ja la tenien una mica més vista, van anar directament a la zona del Tubo a assaborir les tapes dels seus establiments. Menció especial pel Bar Texas, un petit local que pot enganyar pel seu aspecte a primera vista però que ofereix, segons molts saragossans i el nostre pal·ladar, les millors patates braves de la capital aragonesa. Si hi aneu, no marxeu sense tastar-les, la seva salsa i l'amable tracte de la veterana parella de propietaris us enamoraran.

El dinar amb la Federación de Peñas del Real Zaragoza estava previst per les 14:30, però hora i mitja abans els penyistes blanquillos van convidar a una petita representació de la nostra expedició al brindis d'Any Nou que van dur a terme. Un gran detall, ja que era un acte destinat exclusivament a les penyes del club maño i ens van rebre amb tot el caliu que un pot esperar de gent tan meravellosa com els nostres amics Vicente, Carlos i companyia. A l'acte, a més del president de la federació de penyes local, vam poder escoltar les paraules d'un directiu del Real Zaragoza que va destacar el paper de l'afició en els moments més complicats d'un club, com a combustible que dóna força als que hi treballen per seguir lluitant. Quelcom molt encertat i aplicable també al Girona i qualsevol entitat esportiva.

El protocol va deixar pas a la festa amb l'arribada del gruix de gironistes al Restaurant El Foro, on s'havia fet també el brindis i situat a escassos dos minuts de La Romareda. Tot previst: encara que algú s'excedís amb el cava, tenia difícil no trobar l'estadi. La germanor i una fraternal competició de càntics van regnar durant l'àpat, que va ser d'autèntics senyors (fideuà, amanida de salmó, secret...). De diumenge gran. Després de les postres van arribar els parlaments, amb desitjos mutus de repetir trobades l'any vinent a Primera Divisió, veure'ns a la segona volta a Girona i, com a desig personal del nostre president Pepe Sierra al que ens unim, evitar-nos en una hipotètica promoció que deixaria a un dels dos sense el somiat premi. Com a cloenda, hi va haver intercanvi d'obsequis, ambdós exemples del millor de les nostres viles: els aragonesos amb un cistell dels tradicionals caramels de pinyons del Pilar i nosaltres amb un plat de ceràmica amb imatges dels monuments més emblemàtics de Girona.

Amb una hora encara per endavant abans de començar el matx, el Punt de Trobada Penyista ens esperava. Aquesta és una iniciativa de les penyes del Zaragoza per reunir a tothom abans dels partits en una placeta propera al camp per prendre una copa, fer petar la xerrada i, en definitiva, fer equip. Haurem d'estudiar implantar quelcom semblant. Allà van venir a veure'ns els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo: en Rubén, l'Iván, en Saúl i tota la tropa (amb alguna baixa notable que passarem per alt...). Quin gust és sempre trobar-nos amb la gent amb la qual vam iniciar i consolidar els grans llaços d'amistat que avui dia ens uneixen a l'afició d'aquest gran equip! Per celebrar aquesta nova visita a casa seva vam fer-los-hi entrega d'un altre plat record de Girona que ens van agrair de tot cor. Tots ells es van comprometre a venir a veure'ns a la tornada per reviure les grans estones que hem passat plegats al 106.

Respecte al que hom va poder veure al llarg dels 90 minuts disputats a La Romareda, poca cosa podem afegir. El Girona està en aquell estat de gràcia (fruit, tot sigui dit, de l'incansable esforç i la feina diària de tècnics i jugadors) en el que tot surt com ha de sortir. Fins i tot les noves incorporacions, com el retornat Maffeo, semblava que feia anys i panys jugant amb els mateixos companys. L'esclat d'alegria de la parròquia gironista en els dos gols, fent-se sentir en el fred ambient del coliseu saragossà, no va ser casual. Es creu en aquest equip. Però això també comporta els seus esforços, els jugadors han de saber el que sentim i malgrat que pugui fer fred, diumenge els blanc-i-vermells de cor hem de ser a Montilivi per ajudar-los a aconseguir la victòria contra el Córdoba.

En el viatge de tornada, tant els que encara tenien forces com els que dormien plàcidament vam compartir una cosa: un somriure d'orella a orella. Precisament això és el que volem que pugui dibuixar-se a la cara de les famílies gironines més necessitades, a les que ajuda el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona a través d'un bon nombre d'institucions socials. Per un pare no hi ha major felicitat que poder posar un plat a taula als seus fills i com que a la Penya Immortal tenim el desig que la solidaritat no s'acabi amb el Nadal, organitzem un recapte de menjar a la nostra seu (Bar 106, Av. Sant Narcís, 106) des d'avui fins al diumenge vinent, després del partit que ens enfrontarà al Sevilla Atlético. Llegums cuits i secs, tonyina, oli, galetes, llaunes de conserva i altres productes similars seran ben rebuts per demostrar que a més de ser una excusa per passar-ho bé, el futbol també pot servir per ajudar a fer-lo.