dissabte, 7 de gener del 2017

Fent net

Encara que ja hagi arribat el nostre "Dia de Reis" a La Romareda ens veiem amb l'obligació moral d'explicar tot el que hem viscut en la recta final del 2016, que ha estat intensa i carregada d'esdeveniments. Ben pensat, aquestes últimes setmanes només ha seguit la tònica d'aquest any en clau gironista, en el qual vam redreçar un mal inici de campionat per sortir disparats novament cap a una promoció que ens va deixar, altra vegada, un regust agredolç. Agre per la derrota (això va de guanyar!), dolç perquè ningú mai ha d'oblidar que estem vivint una autèntica edat d'or sense precedents en la història del Girona FC.


La primera parada d'aquest desembre congelat que vam emplenar de caliu la trobem al 106, en una agradable vetllada amb el nostre porter René Román, que va visitar la nostra seu i compartir uns divertits moments amb els penyistes. El jugador gadità va conversar sobre els seus orígens, la seva situació a l'equip alternant titularitat amb Bounou i les tècniques motivadores de Machín, que va prometre més descans nadalenc a la plantilla si eren capaços de guanyar tres dels cinc últims partits. Tot un encert, tal com es pot comprovar després de la magnífica ratxa de final d'any, amb 12 punts sobre 15 possibles que ens han consolidat a la segona plaça. També destacar que ens van visitar alguns representants de la seva antiga afició, la del Llagostera, liderats per en Cuqui, en Tabi i companyia, del Canyeros. A més de bon futbolista, en René és una gran persona que es fa estimar per allà on passa.
 

A mitjans de mes la gran família de les penyes blanc-i-vermelles va tancar les reunions bisetmanals amb l'àrea social del club amb un sopar al Restaurant Can Vicens de l'Avellaneda. Es van tractar temes d'actualitat de les penyes, com ara la preparació del desplaçament a Zaragoza, i també hi va haver temps per escoltar les paraules d'un acompanyant d'excepció, el president del Girona FC Delfí Geli. En un gest que l'honora, va fer-nos arribar un missatge d'agraïment a les penyes, situant-nos com una peça important en l'estructura d'aquest Girona que busca incansablement l'èxit. El dia abans, sense anar més lluny, el club havia fet una nova passa en aquesta direcció aprovant el pressupost més alt de la seva historia en una assemblea amb representació immortal.


Més? Sí, en tenim més. L'últim partit de 2016 ens enfrontava als nostres amics del Gimnàstic de Tarragona, que estan vivint una primera volta mot complicada amb el seu equip tancant la classificació de la Liga 1|2|3. Malgrat això, encara hi va haver prou valents que van animar-se a venir a la nostra ciutat a veure el matx amb l'autocar organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic. No podia faltar el dinar de germanor al 106, en una llarga tarda que va començar amb un bon tiberi i tres litres de ratafia per compartir i va acabar amb un partit ple d'alternatives i gols que el nostre estimat Girona va guanyar per 4 a 2.


Aquest també va ser el dia de recuperar una de les tradicions nadalenques de la Penya Immortal que més han arrelat, la recollida de joguines. Com ja vam explicar, aquest any el Girona FC buscava fer una mica més feliç el Nadal dels nens als quals dóna suport l'Associació Somnis, i nosaltres hi vam voler col·laborar. Els nostres penyistes van implicar-se al màxim i abans d'entrar a veure guanyar al nostre equip vam entregar un bon grapat de bosses plenes de regals als responsables d'aquesta entitat solidària.


Parlant de tradicions nadalenques i immortals, no podem obviar la nostra popular Quina de Nadal, que enguany va ser Quina de Cap d'Any perquè la vam celebrar el dia 1 de gener. Més de mig centenar de socis i simpatitzants de la nostra penya van aplegar-se a la nostra seu per marcar numerets als seus cartrons i emportar-se fantàstics premis (algun amb força fortuna va arreplegar fins a tres pernils!). Està malament que ho diem nosaltres mateixos però la vetllada va ser un èxit rotund, fins i tot els nostres integrants més exigents van reconèixer que van passar una estona agradable amb la seva altra família, la que formem els membres de la Penya Immortal Girona.

    
Per cloure aquest article, comentarem una curiositat que va succeir en una altra quina, la de Sant Gregori. El nostre soci Raimundo Abarca és un gran aficionat a fer quadres de fusta amb diferents motius amb la tècnica del pirogravat. Sense anar més lluny, la temporada passada va fer-nos entrega d'un escut de la penya que llueix des de llavors en un lloc d'honor al 106. La seva devoció pel Girona és tan gran que el seu desig des de fa mesos era entregar una simpàtica caricatura a un dels artífexs del gran moment de l'equip, el tècnic Pablo Machín, i així ho va fer quan fa uns dies va trobar-se'l en aquesta localitat de la Vall del Llèmena. Al dibuix es pot veure a l'entrenador sorià enfilant el camí a la Primera Divisió mentre oneja la bandera blanc-i-vermella. Esperem de tot cor que l'obra d'aquest artista immortal esdevingui una realitat en el nou any que ara comença.

2 comentaris:

RAIMUNDO ABARCA MORA ha dit...

Fue una gran satisfacion

RAIMUNDO ABARCA MORA ha dit...

Dar las gracias a los socios componentes de esta peña a la cual ya pertenezco Y deciros que lo hemos pasado muy bien en los dos ultimos viajes a HUESCA Y ZARAGOZA Un saudo