El nus

Quan narrem una història, el més comú és que aquesta presenti una estructura formada per introducció, nus i desenllaç. Fins i tot els contes de fades acostumen a desenvolupar-se d'aquesta manera, i el que està vivint el Girona aquesta temporada no podia ser menys. Al nus és on hi trobem l'acció principal de la història, el que determinarà que el final sigui d'una manera o altra. S'hi barregen moments bons i altres de més neguit, però quan les protagonitza un autèntic heroi acaben feliçment.

A hores d'ara ja ha ressonat per bona part de la xarxa i els mitjans la gran festa que vam compartir les aficions del Cádiz i del Girona a la nostra seu abans de la disputa del partit més atractiu de la jornada a Segona. La plaça d'Empúries va emplenar-se de samarretes grogues i blanc-i-vermelles, convertint-se en un exemple de com la mala fama que alguns volen donar al futbol posant a tots els seguidors en el mateix sac no té fonaments. Els quatre brètols que hi ha a cada camp hi són per pura estadística, és impossible que reunint-se milers i milers de persones als estadis cada setmana no se'n coli algun. 200 cadistes van acompanyar els immortals i altres membres de les penyes del Girona que van assistir a l'acte. Una cinquantena d'ells van optar per quedar-se a assaborir el sempre contundent menú ple de calories que la San i en You del 106 ens van cuinar per tenir forces i cantar com cal a la graderia.

Abans de començar a atacar els primers plats, vam convidar als nostres visitants a una cerveseta per anar trencant el gel i compartint tot d'anècdotes futbolístiques en animades converses.L'ambient feia tant de goig que ni les més destacades personalitats dels clubs i de la ciutat van voler perdre-se'l. En una visita sense precedents en la història de les nostres trobades de germanor amb les aficions rivals, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ens va fer l'honor d'acompanyar-nos en el moment dels parlaments i l'intercanvi d'obsequis amb les penyes del conjunt sureny que es van unir a nosaltres en tan memorable dia: la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz" de Cerdanyola del Vallès (a la qual pertanyia el gruix dels seguidors grocs presents), la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar (amb qui tenim una llarga relació d'amistat que ha perdurat malgrat no compartir categoria) i representants de la Peña Cadista "Esto está Amañao" de Zaragoza i d'altres de la província de Cádiz. Per si la presència de la batlle gironina fos poc, els presidents de l'entitat andalusa, Manuel Vizcaíno, i del Girona FC, Delfí Geli (acompanyat pel responsable de l'àrea social Albert Mateos) també van trobar un espai a les seves agendes per estar amb nosaltres.

El DJ Jordi Tarragó, seguidor del Girona i amic de la nostra penya, va ser l'encarregat de posar la banda sonora a l'esdeveniment. Els moments de més eufòria van donar-se quan va punxar els himnes dels dos equips i els aficionats els van cantar amb passió. No voldríem oblidar uns altres amics que, tot i que no van sentir el seu himne, sí que van passar-ho d'allò més bé amb les dues parròquies. Una dotzena de socis de la Peña Bética Girona-Olot van apropar-se a la festa, entre ells el petit Pere, al que vam homenatjar per donar-nos dia a dia una autèntica lliçó existencial. Ni la seva discapacitat visual l'ha pogut apartar d'allò que a una edat tan tendra viu amb més passió: el futbol. Davant els reptes de la vida, l'últim que hem de fer és rendir-nos.

El matx que va seguir a aquesta prèvia tan fantàstica també va ser d'un nivell altíssim. Per desgràcia, la bona ratxa del nostre equip va acabar-se, no podent assolir la cinquena victòria consecutiva. El rival, amb vells coneguts com ara Ortuño, va fer el gruix de la feina a la primera part amb dos gols, frenant bé a un Girona dominador a la segona. Malgrat això amb una mica més de sort i sense pals pel mig algun altre gol podria haver acompanyat a la sensacional xilena de Samuele Longo. On també va estar competida la cosa va ser a la graderia, amb una abundant representació cadista i un públic gironista més entregat que mai i, ara ja sí, disposat a donar-ho tot per ajudat a l'equip a coronar el pic que el nostre club porta cercant des de fa 87 anys. Prova d'això és que un bon grapat d'immortals i membres de la resta de penyes oficials van invertir sense recança la matinal del seu diumenge en repartir als seients de Montilivi els aplaudidors pel mosaic que es va mostrar quan els jugadors van saltar a la gespa.

 
No negarem que després de l'1 a 2 final vam quedar una mica xafats, però entre el bon humor que sempre desprenen els seguidors del Cádiz i la seguretat que la plantilla de Machín ha demostrat prou esperit de sacrifici i talen com per a deixar-lo en una anècdota, l'ensopiment ens va durar només uns minuts. Ja davant de l'estadi no vam parar de xerrar i fer-nos fotos, començant un agradable tercer temps que va allargar-se amb el retorn d'alguns membres de l'expedició cadista per fer l'última al 106. I diuen del rugbi... això és que no han viscut un dia de futbol entre penyes a Girona!

Foto (editada): Soniettta. https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Fem ara un punt i a part per tocar un altre tema. La cosa va d'aniversaris aquesta setmana. El Real Oviedo rebrà al Girona al Tartiere en plena celebració del seu 91è Aniversari, pel que prepararà una festassa per a la seva afició en la qual esperem que l'únic que no surti com ells desitgen sigui el resultat. I com que nosaltres no volem ser menys, ja ho tenim tot preparat per donar per començats oficialment els actes del 25è Aniversari de la penya amb la presentació del logo, l'exposició d'obres de Karris i altres sorpreses que durem a terme aquesta tarda (a partir de les 19.00 hores) al Centre Cívic de Sant Narcís. Barri, que per cert, ens ha mostrat el seu afecte nomenant-nos pregoners de la seva Festa Major d'enguany. Tot un honor per a nosaltres, que al llarg d'aquest quart de segle d'història hem tingut la nostra seu gairebé sempre en aquesta part de la ciutat. Som gironistes, gironins i santnarcisencs!