L'huracà blanc-i-vermell

Les revolucions a les quals viatja el Girona quan tot just enceta una sèrie de partits clau per definir com serà la recta final de la temporada difícilment podien ser més altes. L'equip està en un moment en el qual qualsevol petita badada del rival pot fer que aquest marxi cap a casa ben vacunat. Ens hem guanyat potser no el fet de ser temuts, però sí molt respectats entre tots els equips de la categoria. Uns altres que estem que arrassem som els aficionats gironistes. Tot i que a nosaltres ens va més animar el Girona i arrencar somriures i amistats que destrossar coses, com veurem els pròxims dies a Reus i contra el Cadis a casa.

Quin partit el del passat dissabte a Montilivi! El cartell del contrincant (el Getafe, un dels animadors de la zona de promoció) feia esperar un partit d'alt voltatge, molt disputat i patit. Així ho va entendre l'afició amb la millor entrada de la temporada, més de 7.300 espectadors segons el club. Una xifra que, vist l'aspecte que presentaven les graderies del municipal gironí, ens sembla, com a mínim, poc precisa. El guió del matx, però, va ser molt diferent del que hom podia preveure. Res d'igualtat. El Girona va ser una autèntica piconadora que va passar sense miraments per sobre de l'equip azulón, que en cap moment va tenir resposta a l'exhibició dels homes de Machín. Tots els presents vam gaudir de valent, però ens agradaria posar el focus sobre un detall que ens van agradar molt: aquesta afició ha madurat i no s'atreveix a lleugera amb paraules majors com "Primera" o "ascens". Les onades i els crits de fons a fons que van començar al nostre sector (no tenim motius per ocultar-ho) no són cap mostra d'excés de confiança o d'anar de sobrat. Va ser només a partir del 4 a 0 i no abans quan vam deixar-nos anar, una distància prou prudencial. I si ni golejant un rival directe no podem desfermar la nostra alegria, val més que pleguem. Hi som per patir quan s'ha de patir i per fer costat en els moments difícils, així que creiem que ens hem guanyat el dret a xalar en els més dolços.

Quan es tracta de posar-nos en situació per crear bon ambient perquè la victòria hi faci xup-xup, ens hi posem de veritat. A última hora el nostre vocal Óscar va considerar que el partit reunia totes les condicions per desplegar la nostra bandera gegant que uneix les banderes del Girona i de la ciutat, en una encertada decisió com podeu veure a la fotografia. El Gol Sud feia goig. Com també ho fa tenir a la nostra penya socis com els que van col·laborar amb el club preparant i repartint els aplaudidors que els gironistes van fer servir per animar l'equip durant el partit. Ells (i elles, que no està de més reconèixer que són moltes i molt actives a la nostra penya ara que acaba de ser el Dia de la Dona) sí que mereixen un aplaudiment! A tall d'anècdota de la jornada, comentarem que el nostre president Pepe Sierra va entregar una de les bufandes commemoratives del nostre XXV Aniversari a un bon amic de la penya que ha seguit al detall l'actualitat blanc-i-vermella durant bona part d'aquest quart de segle: en Francesc Sánchez Carcassés, presentador del programa "Tot Rodó" que cada dilluns repassa l'actualitat esportiva de la nostra província a Televisió de Girona.

Ja que parlem de la celebració dels 25 anys que han passat d'ençà de la fundació de la Penya Immortal, aprofitem per anunciar-vos que el pròxim 24 de març a partir de les 19 hores tots els gironistes esteu convidats a assistir a la presentació dels actes del nostre aniversari. L'esdeveniment coincidirà amb la inauguració d'una exposició amb la qual Antoni Karris, un altre gran amic de la penya ens ha volgut ajudar a commemorar l'aniversari. L'artista olotí ens presentarà el seu recull d'obres titulat "Colors of the World", una visió del món des del surrealisme figuratiu, l'estil del qual n'és el pare a la zona mediterrània. L'art serà protagonista durant la vetllada, ja que també ens acompanyarà la coreògrafa Betty Alcayde i els seus alumnes en una exhibició de dansa. Per si no hi han prou raons per anar-hi, tindrem pica-pica, que tanta cultura fa venir gana.

I diumenge, cap a Reus! La premsa ja recull que serem més de 700 gironistes els que ens desplaçarem fins aquesta vila tarragonina per gaudir d'un gran dia de futbol. Fa 10 anys ja vam viure una situació semblant. Eren temps menys multitudinaris (però no amb menys passió) a la Tercera Divisió i una bona colla de valents van desplaçar-se a l'Estadi Municipal reusenc per animar al Girona en una temporada que va acabar amb ascens. Tant de bo es repeteixi el final feliç i la jornada de concòrdia i bon ambient com la viscuda amb els amics de la Penya Caixa o Faixa en aquella època, de la que fins i tot els diaris locals van fer-se ressò. De moment, la Penya Baix Camp ja ens estan preparant un vermut i una calçotada per intentar deixar-nos KO abans del partit, però els hi posarem difícil. El calendari és una autèntica marató de trobades, ja que si aquest cap de setmana ens veurem les cares amb uns amfitrions d'alt nivell, la setmana que ve ens visita una de les millors aficions d'Espanya, la del Cádiz, i ja n'estem organitzant una de bona. Atents a les novetats!