Acabant amb la penitència

Just abans d'aquestes dates en les quals la tradició religiosa ens retroba amb missatges de patiment, penitència, fe i resurrecció, el Girona semblava viure un camí ple d'espines, amb derrotes inexplicables malgrat l'esforç demostrat pels jugadors als terrenys de joc. L'esperit de sacrifici i la voluntat de superar els obstacles d'aquesta plantilla ha estat, però, clau per retrobar-nos amb els punts i els resultats que, si seguim així, ens faran arribar al nostre particular "El Dorado".

La cronologia dels esdeveniments convidaria a començar a repassar tot el que va passar a Los Pajaritos ara fa una setmana, però donarem el tret de sortida a l'article amb les notícies del Tenerife-Girona, que són més fresques. La Penya Immortal va tenir representació a entre la cinquantena de gironistes que va acompanyar al seu equip a l'Heliodoro Rodríguez López. En Toni Valldeperas i companyia van passar les seves vacances de Setmana Santa a l'illa, on un cop més vam rebre un tracte de 10 per part de l'afició local. Els records de les trobades realitzades a Girona al llarg d'aquests anys entre ambdues aficions han deixat marca en la memòria dels seguidors canaris. La Tita, presidenta de la Peña Sentimiento Blanquiazul, n'és un exemple. Mantenim amb ella una relació d'amistat que es remunta a l'ascens que els chicharreros van aconseguir a Montilivi el 2009 i que esperem que duri molts anys. I això per no parlar dels companys de la Peña Zoneros, que van fer sentir com a casa als nostres representants, tot recordant la gran jornada de germanor i futbol viscuda al 106 a la primera volta. ¡Muchas gracias por todo, amigos!

La setmana prèvia al partit en Toni i la seva dona també van estar a Tenerife, tenint la sort de trobar-se amb un dels homes claus de la història recent del Girona FC: Francisco José González Expósito, més conegut com Kiko Ratón. En Kiko els va rebre amb un somriure i no va dubtar a fer-se una fotografia amb la bandera del nostre club. Una manera de recordar on érem fa no molt de temps, jugant-nos la vida en les últimes jornades per no baixar a Segona B. Sense aquell penal ple de suspens no hauríem viscut les promocions d'ascens, ni els dies de bon futbol, ni estaríem tan a prop del somni. Tots els qui van deixar-se la pell pel Girona en èpoques menys glorioses ens han de servir d'estímul per fer pinya, més que mai, pel somni. A la gespa i a la graderia.

Precisament pinya és el que vam fer els immortals que no vam tenir la sort de poder viatjar a les illes afortunades i vam haver de seguir el partit des de Girona. El 106 va omplir-se de gom a gom, com de costum. La parròquia blanc-i-vermella va poder veure un matx d'altíssim nivell, un excel·lent espectacle digne de dos equips que aspiren arribar a jugar la temporada vinent en una de les millors lligues del món. Tot i el 0 a 2 inicial aconseguit pel conjunt gironí, el Tenerife va demostrar la seva força capgirant el marcador, així que l'empat final materialitzat per Alcaraz en un magistral llançament de falta ens va saber a glòria.

Les que també van saber a glòria als nostres socis van ser les torrijas de xocolata de la Maite, guanyadora del Concurs de Torrijas de la Penya Immortal, un acte més del nostre XXV Aniversari. Fins a 8 xefs diferents van presentar plates amb la seva versió d'aquest típic dolç de Setmana Santa, tot un èxit de participació. Els presents van poder degustar-les totes al descans del partit. La competició va tenir un toc gironista, ja que per fer anònima l'autoria de cada plat de torrijas els vam identificar amb postals amb la imatge d'un jugador del primer equip. Curiosament, les que van vèncer portaven la imatge del que mana sobre tots ells, el míster Pablo Machín. La Maite i un acompanyant podran gaudir ben aviat del seu premi, un dinar per a dues persones a la Cafeteria Chaplin, situada al número 3 de la Ronda Sant Antoni Maria Claret de Girona.

Després de la sobredosi calòrica d'ahir, toca pujar a la màquina del temps i tornar al cap de setmana passada, al dia en el qual vam acabar amb una ratxa de tres partits perduts de manera consecutiva. Soria era un escenari on calia que la nostra candidatura a l'ascens sortís reforçada amb un triomf i així ho va entendre l'equip, amb una victòria gràcies a dos gols de Pedro Alcalá, i l'afició (un centenar d'aficionats gironistes va estar animant a terres castellanes). Una quinzena d'immortals va formar part de l'expedició, passant un gran dia per la ciutat i posteriorment a l'estadi. L'únic però va ser no haver-nos pogut trobar amb l'afició local com sí que vam fer en la nostra visita del 2013, però tot no pot ser perfecte. Hi havia moltes ganes de passar-ho bé amb el Girona després d'uns quants mals tràngols, com ho va reflectir també l'eufòria viscuda al 106 en la celebració dels gols. El dia 22, més i millor contra l'UCAM!